SANTA HELENA
N o en sabem gaire segur de la Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble, nascuda a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, al any 248 va ser la primera dona de Constancia Clor i mare de Constantí I el Gran. Alguns dieuen que era filla d'un masover.
El fill d'Helen Constantí va esdevenir emperador de Roma, i a causa d'això ella va tenir presència a la cort imperial, va rebre el títol d'augusta i fou tractada amb els màxims honors. Es féu cristiana i va fer una peregrinació a Terra Santa on va descobrir el sepulcre de Crist amb un tros de la creu. Els escriptors eclesiàstics posteriors la van elogiar i van aconseguir la seva canonització.
Va morir vers el 328.
La basílica de la Santa Creu de Jerusalem a Roma, es va construir sobre el Palatium Sessorianum, residència de l'emperadriu, per hostatjar-hi les relíquies que havia portat des de Jerusalem. L'autenticitat de moltes d'elles està qüestionada, però la tradició fa que hagin estat venerades durant segles com a veritables. A més d'una part de la Veracreu (la major part es va portar després al Vaticà en 1629), hi ha: part del Titulus Crucis (la tarja que es va penjar a la creu amb la inscripció INRI), dues espines de la corona, la Santa Esponja, part d'un clau i part de la creu on va ser crucificat el Bon Lladre. A més, fragments del pilar on va ser lligat Crist quan va ser fuetejat, fragments del Sant Sepulcre, i fustes del pessebre de Betlem.
.png "English"){kind=small}
0 comentarios:
Publicar un comentario