LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

La Mare de Déu de la Mercè és la Mare de Déu  de Barcelona. Estai lligada a la fundació de l'ordre de la Mercè el 1218. 

Venerada a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè , la imatge actual és una talla de fusta d'estil gòtic del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues, amb un infant Jesús a la falda, d'un o dos segles després. 

Des del 1837 es copatrona de la ciutat de Barcelona, per un vot que va fer el Consell de Cent si alliberava la ciutat d'una plaga de llagostes

Diu la tradició que  la Mare de Déu s'aparegué simultàniament, una nit d'agost de 1218, a Sant Pere Nolasc, Sant Ramon de Penyafort i  al rei Jaume I el Conqueridor i els hi va demanar  la fundació d'un orde religiosa per a la redempció de captius cristians en mans de musulmans, que va ser l'Ordre de la Mercè, popularment denominada els mercedaris. Hi ha constància de la seva advocació el 1230 i el primer temple que li fou dedicat ja existia entre 1249 i 1267. 

El seu culte es va difondre des de l'edat mitjana pel Mediterràni i durant els segles XVI-XVIII, arran de la tasca d'evangelització que van dur-hi a terme els frares mercedaris, per terres hispàniques i americanes, on hi havia nombroses convents de mercedaris i on la Mare de Déu és una advocació popular amb el nom deVirgen de las Mercedes o Mercedes.