SANT JOSEP ORIOL

Sant Josep Oriol  va ésser un prevere barceloní nascut el 23 de novembre de 1650 i mort el 23 de març de 1702. 

Veneració

Josep era el fill petit de vuit germans. Els seus pares es deien Joan Oriol i Vaquer i Gertrudis Bogunyà i Martí. De petit va viure al barri de la Ribera i va se escolà de Santa Maria del Mar,desprès fa els estudis a la Universitat de Barcelona, obtenint el títol de Doctor en Teologia l'1 d'agost de 1674. Ordenat prevere el 30 de maig de 1676, va cantar la seva primera missa a l'església de Canet, el 29 de juny de 1676. Exerceix el seu ministeri a l'Oratori de Sant Felip Neri i, sobretot, a la Parròquia de Santa Maria del Pi de la qual és beneficiat des de 1686. Desitjant el martiri, anà a Roma l'abril de 1698 per a oferir-se per anar com a missioner a terres llunyanes, però caigué malalt a Marsella i va tornar a Barcelona. Resideix al carrer de la Flor (tocant a Canuda) i mor el 23 de març de 1702 al carrer de la Dagueria. Va ser enterrat a l'església del Pi.

Va ser beatificat pel papa Pius VII el 5 de setembre de 1806 i canonitzat per Pius X el 20 de maig de 1909. La seva festivitat és el 23 de març, en l'aniversari de la seva mort. La Basílica de Sant Josep Oriol, construïda a Barcelona entre 1915 i 1926, està dedicada a Sant Josep Oriol.

• 

  Estàtua a la plaça del seu nom, a Barcelona
 
• 

  Talla de Sant Josep Oriol a la Catedral de Barcelona
 
• 

  Basílica de Santa Maria del Pi, lloc d'enterrament de Sant Josep Oriol.
 
• 

  Tomba a l'Església del Pi.

Josep Oriol era un barceloní que, tot i que era una persona molt espiritual, vivia plenament la realitat del seu temps. En una època en què la sanitat pública era inexistent i només els rics podien accedir als professionals de la salut, ell es donava als malalts i els atenia amb els mitjans que eren al seu abast: els rentava les ferides, els posava ungüents, els donava remeis casolans, els atenia i pregava amb ells. El juny de 1687 comença a exercir com a beneficiat de l'església del Pi i, des del primer moment, cada final de mes quan cobrava el que li corresponia del benefici, els pobres ja l'esperaven a la porta i ell els ho repartia gairebé tot. Aquesta benèfica tasca i la seva austeritat, el portaria a ésser conegut com el doctor Pa i Aigua.

Es diu que tenia poders profètics i miraculosos. Se li atribuïren curacions de cecs, sords, coixos i paralítics i la resurrecció de morts. És anomenat "Taumaturg de Barcelona".