SANT MEDIR

Cada 3 de març des de fa 182 anys, plou, troni o neu, les colles de Sant Medir surten a endolcir els carrers del barri de Gràcia a Barcelona.

Durant el matí, cadascuna de les  colles passegen pels estrets carrers del barri llançant caramels als transeünts, que solen reunir al voltant a mercats i escoles a esperar.

Però la gran festa encara ha d'arribar, a les 20:00 h les colles, a cavall, en carro o en camió descobert, comencen una gran desfilada pels carrers principals de Gràcia mentre llancen caramels al seu pas, que nens i adults de s'afanyen a recollir del sòl ... o al vol amb els seus paraigües oberts! Els més petits s'apropen als romers amb bosses obertes perquè els facin grans grapats de dolços. Piruletes, gominoles, picapica i xumets de sucre són els grans "trofeus" de la jornada.

La desfilada dura una hora que passa com un sospir enmig de la pluja de dolços -prop de 40 tones en un dia!- I la música de les bandes i grups de percussió que acompanyen les quadrilles. Esgotats i feliços, els veïns tornen a casa amb una doble i enganxosa sola a les sabates, carregats amb alguns quilos de caramels que repartiran amb la família i amics.

La tradició va començar quan Josep Vidal i Granés, que era un forner que va arribar a Gràcia el 1828 i que no gaudia de molt bona salut, va prometre a Sant Medir que si el sanava d´una maaltia que el feia patir molt, aniria cada any en romeria a l'ermita que el sant té dedicada a Collserola, petita serra al nord de Barcelona. La promesa era fer el trajecte a cavall acompanyat d'una gaita i anunciant a tot el barri la seva promesa.

El primer any va anar acompanyat de la seva família i amics i cada any va ser sumant-se més gent a la festa, en cada barri que travessaven s'anaven creant quadrilles que s'unien al pelegrinatge fins organitzar el romiatge que ha arribat als nostres dies.

La festa, avui és un gran fita en el barri, una mena de celebració de la primavera anticipada, que reuneix a grans i petits. Els veïns s'apinyen als carrers, parlen, comenten, riuen ... els amics es reuneixen -sempre al mateix carrer-, els adolescents surten amb la seva colla i senten la llibertat de començar a prendre els carrers, els avis tornen a ser nens i els joves ballen al ritme de les batucas.

Més viva i viscuda que mai, "la festa més dolça" és una gran ocasió per reunir la comunitat i acollir els nouvinguts al voltant d'una generosa tradició.