ELS ORIGENS DEL TRIDUO PASQUAL

La primitiva Església va advertir la necessitat de celebrar litúrgicament la realitat històrica de la resurrecció de Crist.

D'aquesta manera la Pasqua del Senyor es commemorava cíclicament, a partir de l'assemblea eucarística convocada el primer dia de la setmana, dia de la resurrecció del Senyor (dominicus dies) o diumenge.

I, molt aviat, tot just al segle II, va començar a reservar un diumenge particular de l'any per celebrar aquest misteri salvífic de Crist.

Arribats a aquest punt, el naixement del Tridu Pasqual era només qüestió de temps, quan l'Església comencés a reviure els misteris de Crist de manera històrica, fet que va esdevenir, per primera vegada a Jerusalem, on encara es conservava la memòria del marc topogràfic de els successos de la passió i glorificació de Crist.

La tarda del Dijous Sant commemora la institució de l'Eucaristia i el Divendres es dedica sencer a l'evocació de la Passió i Mort de Jesús a la creu, durant el dissabte l'Església medita el descans de Jesús en el sepulcre. Finalment, en la Vetlla Pasqual, els fidels reviuen l'alegria de la Resurrecció.

DIJOUS SANT

La Missa vespertina in Cena Domini obre el Tridu Pasqual. L'església de Jerusalem coneixia ja, al segle IV, una celebració eucarística commemorativa del Sant Sopar, i la institució del sagrament del sacrifici de la Creu.

A la fi del segle IV, aquesta tradició es vivia també en nombroses esglésies d'occident, però caldrà esperar fins al segle VII per trobar els primers testimonis romans.

DIVENDRES SANT: CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ DEL SENYOR

El Divendres Sant commemora la Passió i Mort del Senyor. Dos documents de venerable antiguitat (la Traditio Apostolica de Sant Hipòlit i la Didaskalia Apostolorum, ambdues del segle III) testimonien com pràctica comuna entre els cristians el gran dejuni del Divendres i Dissabte previs a la Vetlla Pasqual.

No obstant això, caldrà esperar fins al segle IV dC per trobar, a Jerusalem, les primeres celebracions litúrgiques de la Passió del Senyor: es tractava d'una jornada dedicada íntegrament a l'oració itinerant, els fidels acudien del Cenacle (on es venerava la columna de la flagel·lació) al Gòlgota, on el bisbe presentava la fusta de la Creu. Durant les estacions es llegien profecies i evangelis de la Passió, es cantaven salms i es recitaven oracions.

Els testimonis més antics d'una litúrgia de Divendres Sant a Roma procedeixen del segle VII.

DISSABTE SANT

En els primers segles d'història de l'Església, el Dissabte Sant es caracteritzava per ser un dia de dejuni absolut, previ a la celebració de les festes pasquals. Però a partir del segle XVI, amb l'anticipació de la Vetlla al matí de dissabte, el significat litúrgic del dia va quedar completament enfosquit, fins que les successives reformes del nostre segle li han retornat el seu originària significació. El Dissabte Sant ha de ser per als fidels un dia d'intensa oració, acompanyant Jesús en el silenci del Sepulcre.

VETLLA PASQUAL

La celebració litúrgica de la Pasqua del Senyor es troba en els orígens mateixos del culte cristià. Des de la generació apostòlica, els cristians van commemorar setmanalment la Resurrecció de Crist, per mitjà de l'assemblea eucarística dominical.

A més, ja en el segle II, l'Església celebra una festa específica com memòria actual de la Pasqua de Crist, encara que les diferents tradicions subratllin un o altre contingut pasqual: Pasqua-Passió (se celebrava el 14 de Nissan, segons el calendari lunar jueu , i accentuava el fet històric de la Creu) i Pasqua-Glorificació, que, privilegiant la resurrecció del Senyor, se celebrava el diumenge posterior al 14 de Nissan, dia de la Resurrecció de Crist. Aquesta última pràctica es va imposar a l'Església des de començaments del segle III.

La Nit Santa (Sant Agustí l'anomena la "mare de totes les vigílies") culmina el Sant Tríduum i inicia el temps pasqual, celebrant la Glòria de la Resurrecció del Senyor. D'aquí que el seu contingut teològic tanqui el misteri de Crist Salvador i del cristià salvat. Això explica que, des dels primers segles, se celebrés el baptisme dels catecúmens en la Vetlla Pasqual.

Com ja indica Sant Agustí en les seves Sermons (220-221), tota la celebració d'aquesta Vetlla Sagrada s'ha de fer en la nit, de tal manera que o bé comenci després d'iniciada la nit, o acabi abans de l'alba de diumenge.

La Vetlla Pasqual es converteix en el punt central on conflueixen les celebracions anuals dels misteris de la vida de Crist.