lunes, 15 de febrero de 2010

COSTUMS POPULARS I SENTIT RELIGIÓS DE LA QUARESMA


• ELS COSTUMS:

La Quaresma és un període de quaranta dies establert per l’Església, just abans de la Pasqua, dedicat a l’oració i el recolliment. En un principi, era un temps dedicat a la preparació dels qui havien de ser nous cristians (catecúmens). És a dir, aquells que havien de ser batejats el Diumenge de Pasqua. De seguida va a passar a ser un temps de preparació per a tothom i s’hi van afegir el dejuni (el fet de no menjar) i l’abstinència (no menjar carn). Quedaven prohibides les activitats festives, com cantar, ballar o anar al teatre. Tot això es feia per purificar-se i preparar-se pels actes de la Setmana Santa que commemoren la mort i la resurrecció de Jesús.

El carnaval:
El carnaval és la festa de la disbauxa i la diversió, es caracteritza per un canvi en les costums i la personalitat a través de les disfresses.
Se celebra just abans de la Quaresma. Durant les set setmanes que dura la Quaresma, abans s’imposava l’abstinència de menjar carn. Aleshores la carn era substituïda pel peix, especialment el bacallà.
L’origen: La festa té alguns elements de les festes romanes que se celebraven al febrer, representant el món al revés mitjançant un canvi de papers.
Té una data d’inici: el Dijous Gras (llarder): dia que es menjaven aliments greixosos per acumular reserves per les setmanes següents d’abstinència. El divendres arriba el rei de la festa, el Carnestoltes, un personatge estrafolari que ho capgira tot i anuncia la renovació de la natura que arribarà a la primavera. Amb el pregó imposa la llei del desordre i la bogeria.
El dissabte, el diumenge i el dilluns s’acostumava a fer la rua, que consisteix en una desfilada i passejada pels carrers amb les disfresses. El dimarts es celebrava la mort del Carnestoltes.
Acaba el Dimecres de Cendra, primer dia de la Quaresma. Aquest dia es feia l’enterrament de la sardina, que indicava la fi dels divertiments dels dies anteriors.
L’enterrament de la sardina era una mena de “protesta” per haver de fer abstinència de carn durant la Quaresma...

El Dijous Gras (llarder): La gent menja coca de llardons i botifarra d’ou. Es sol fer una sortida al camp per menjar la truita i la botifarra. Era un costum per “atipar-se” d’allò que no podrien menjar, al fer abstinència de carn durant la Quaresma...

La Vella Quaresma: Un altre costum d’abans. Aquest personatge, fet amb paper de diari, representa una vella amb set peus, un per cada setmana que dura el període d’abstinència, que porta tota mena d’aliments permesos de menjar durant la Quaresma i fa com de “calendari”: cada diumenge s’arrencava un peu i així sabien quantes setmanes d’abstinència quedaven. Quan no n’hi queda cap ja és Pasqua.

Benedicció dels rams: El Diumenge de Rams, les famílies amb els nens i nenes, ben mudats, i amb palmons, palmes trenades, i rams de llorer i d’olivera, guarnits amb cintes i dolços i galetes de pastisseria, van a l’església a “beneir els rams” que quedaran com un senyal lligats als balcons de les cases fins l’any vinent.

Les Processons: a molts llocs és tradicional sortir al carrer portant els diferents passos de la Passió de Nostre Senyor, acompanyant-los amb portants, ciris encesos, penitents, música i cants que relaten la Passió. Algunes vegades, més que una mostra de fe popular pot esdevenir, només, una representació folklòrica.


• ELS SENTIT RELIGIÓS:

La Quaresma:
La Quaresma és el temps litúrgic que l’Església ens ofereix als cristians per a preparar-nos per a celebrar la PASQUA. Com Moisès va passar 40 dies dalt del Sinaí abans de rebre la Llei de l’Aliança, com Jesús va dejunar durant 40 dies al desert abans de començar el seu ministeri, els cristians ens preparem a celebrar el misteri pasqual de la mort i la resurrecció del Senyor amb 40 dies de pregària i penitència: la Paraula ens estimula la fe perquè intentem un esforç de conversió, una pregària més intensa i la caritat, expressada amb l’almoina que vol dir “compartir els propis bens amb els pobres”.

El Dimecres de Cendra:
És el primer dia de la Quaresma. Els cristians, en l’Eucaristia d’avui, fem el ritus de la imposició de la cendra.
Rebre la cendra en començar la Quaresma, és un signe extern que ja s’utilitza a la Bíblia com a senyal de penitència i que, actualment, vol dir que ens reconeixem pecadors, que invoquem el perdó de Déu per a tota l’Església, i que manifestem el nostre desig sincer de conversió. La fe en la paraula del Senyor ens farà sortir amb ell de la mort cap a la vida eterna. (Vegeu el conte per Infantil i Primària de les activitats de la 1a setmana)

El Diumenge de Rams:
És el diumenge abans de Pasqua i s’anomena també “de la Passió”, perquè a la Missa, a la lectura de l’Evangeli, es llegeix cada any un dels relats de la Passió: és alhora una anticipació del drama de la Creu i del triomf de Pasqua.
Es fa memòria de la entrada de Jesús a Jerusalem abans de començar l’Eucaristia amb una Processó litúrgica i la Benedicció de rams: Tot aclamant Jesús, la comunitat dels creients reconeix Crist com a Salvador, Rei gloriós per la seva mort i resurrecció.

La Setmana Santa (Tríduum pasqual: dijous – divendres -dissabte):
El Tríduum pasqual, que comença amb la Cena del Dijous Sant, ens invita l’endemà, Divendres Sant perquè participem en el misteri de la mort del Salvador per conduir-nos dalt del cim de l’any litúrgic: la resurrecció del Senyor, que se celebra dins la Vetlla de Pasqua.

• Dijous: els grans misteris que es commemoren són: la institució de l’Eucaristia i de l’ordre sacerdotal i el manament del Senyor sobre la caritat fraterna ( amb el gest del “lavatori dels peus”).
• Divendres: L’Església, aquest dia no celebra els sagraments i l’altar està “despullat” de tot. La comunitat cristiana es reuneix per a la celebració de la Passió del Senyor, que consta de tres parts: Litúrgia de la Paraula, adoració de la Creu i sagrada comunió.

• Dissabte: És el dia del “silenci”; l’Església no es separa del sepulcre del Senyor, meditant la seva Passió i la seva mort. No se celebra l’Eucaristia fins després de la Vetlla solemne de la Resurrecció.

Són tradicionals les processons , la Visita i Adoració del Santíssim, el silenci ... I també “les passions” (accions teatrals representant la passió i la mort de Jesús, segons els Evangelis, desvetlladors de la pietat popular, de pedagogia senzilla i seriosa).

lunes, 1 de febrero de 2010

VIDEOS SOBRE ADAM I EVA

eL "Super libro" (Superbook) És una serie animada japonesa-estadounidense de 1981, produida I dirigida pels directors Masakazu Higuchi y Kenjiro Yoshida, per les produccions de Tatsunoko Productions en Japón y Christian Broadcasting Network als Estats Units.

El protaginista és un llibre, una Biblia màgica i dos nenes anomenats Ana (Azusa en japonès, Joy en anglès) i Luis (Sho Azuka en japonès, Christopher en anglès), el doctor Perez, pare de Luis, la gosseta Tita i un robot que es diu Tuercas (Zenmaijikake en japonès, Gizmo en anglès).

El llibre s´obre tot sol i porta als nens a travès del temps per a conèixer amb diferents personatges bóblics amb els que comparteixen aventures.

[1




domingo, 17 de enero de 2010

SANT ANTONI ABAD


A Sant Antoni Abat se'l coneix com a Sant Antoni d'Egipte o Sant Antoni “del porquet”.

Diu la llegenda que Sant Antoni era un anacoreta que vivia al desert, amb fama d'home de pregària, de lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalties (tant en persones com en animals). Es va fer famós per les curacions miraculoses que feia, entre elles, la d'una noia barcelonina de noble llinatge, ja que aquest sant va passejar el seu altruisme més enllà de les fronteres egípcies.

En totes les imatges el veiem acompanyat per una truja, que en agraïment a haver estat guarida per ell, ja no el va abandonar mai més.

La festivitat de Sant Antoni se celebra el 17 de gener.

Tot aplegant celebracions i ritus pre-crsitians de fecundació dels animals que se celebraven per aquestes dates, Sant Antoni acaba sent considerat patró dels animals domèstics i de feina, com avala la seva llegenda. Per això, als Països Catalans, la benedicció del bestiar es fa el dia de la festa de Sant Antoni Abat.

Antigament, quan els oficis de carreter i de traginer estaven en ple rendiment, era festa grossa per a tots aquells que s'hi dedicaven. Tothom s'esmerçava en mostrar els seus animals, en fer brillar els guarniments i en ornamentar els carros de manera especial.

La Cavalcada dels Tres Tombs és molt tradicional en gran part de les poblacions catalanes, que mostren els seus cavalls i carruatges en una desfilada participativa en la que es llencen tones de caramels. Es diu que aquesta denominació prové del fet que a Barcelona, quan s'anava a beneir els animals, la comitiva donava tres voltes a l'entorn de l'església de Sant Antoni.

jueves, 7 de enero de 2010

EL ROSCÓN DE REYES


El Roscón de Reyes es el dulce típico del desayuno o la comida del día seis de enero, festividad de los Reyes Magos. Tiene forma de anillo y se confecciona con masa fina, rellena de nata o mazapán, que se adorna con trocitos de frutas confitadas o escarchadas de colores variados.
Los orígenes.

-Esta tradición tiene sus orígenes en el Imperio Romano.En las fiestas dedicadas al dios Saturno («las saturnales»), en diciembre, existía la costumbre de esconder un haba en algún lugar de la casa y el esclavo que la encontraba era premiado con la libertad durante todos los días que duraban las fiestas. En la festividad del dios Jano («dios de las puertas») que se celebraba a principios de año se repartía entre los pobres unas tortas dulces de forma circular que contenían un haba en su interior. Este haba representaba la prosperidad y el que la encontraba era aclamado como «rey por un día».
La tradición cristiana.

-En el siglo III la Iglesia institucionalizó la festividad de los Reyes Magos y la tradición de repartir entre los pobres dulces que contenían un haba se extendió rápidamente por toda Europa. En Francia el niño que encontraba el haba en el Roscón recibía muchos regalos y era objeto de grandes atenciones. Posteriormente el haba se sustituyó por un objeto de lujo que se escondía en el pastel que se denominaba «le gateau du roi».A España la tradición del Roscón de Reyes llegó con los Borbones.
Los símbolos.

-En torno al Roscón de Reyes la simbología tiene un papel relevante. Las frutas escarchadas, rojas y verdes, simbolizan los rubíes y esmeraldas que se supone adornaban los mantos de los tres Reyes Magos, Melchor, Gaspar y Baltasar. Las «sorpresas» adoptan formas diversas, generalmente son objetos o figurillas («muñequito de la suerte»), atractivas para los niños. Anteriormente la única sorpresa que contenía el roscón era un haba que daba buena suerte al que la encontraba, porque el haba simbolizaba al niño Jesús o, según otras versiones, la huída de la persecución del rey Herodes.Actualmente el que encuentra la «sorpresa» es coronado como «rey de la casa» y al que le toca el haba es castigado a pagar el Roscón. En algunas regiones de España es tradición que a la hora de presentar el Roscón en la mesa se recite el siguiente poema:
He aquí el Roscón de Reyes
tradición de un gran banquete,
en el cual hay dos sorpresas
para los que tengan suerte.
En él hay, muy bien ocultas,
un haba y una figura;
el que lo vaya a cortar
hágalo sin travesura.
Quien en la boca se encuentre
una cosa un tanto dura,
a lo peor es el haba,
o a lo mejor la figura.
Si es el haba lo encontrado
este postre pagarás,
mas si ello es la figura
coronado y rey serás.

jueves, 31 de diciembre de 2009

365 BONS DESITJOS PER A REPARTIR AL LLARG DE L´ANY


L´HOME DELS NASSOS


Si estem atents, avui i només avui, ens podem trobar pel carrer amb el fabulós Home dels nassos, un personatge que té tants nassos com dies li queden a l´any.


Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar.


Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgròs representant l'home dels nassos.

A Barcelona era tradició de trobar l'Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja, dalt d'un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s'espera que tengui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

domingo, 27 de diciembre de 2009

LA SAGRADA FAMILIA


Avui és el dia de la Sagrada Familia, un dia que ens convida a reflexionar sobre la nostra família. De famílies perfectes en deu haver ben poques, perque les families estan fetes per persones i les persones estem ben lluny de ser perfectes, però, per a tos els nens , la seva familia es la seva primera escola. A casa aprenem qué és l´amor, la confiança, la solidaritat, la joia, el respecte, la diversitat i la llibertat...

Precisamen, per a celebrar el día d´avui, us deixo unes paraules de la Mare Teresa de Calcuta que ens ajuden a veure als pares quiena es la nostra tasca educativa amb els nostres fills:

Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol.

Ensenyaràs a somiar, però no somiaran el teu somni.

Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida.

No obstant això, en cada vol,

en cada vida, en cada somni,
perdurarà sempre la petjada del camí ensenyat



"Magical Template" designed by Blogger Buster