CATEQUESI I CLASSE DE RELIGIÓ

Moltes vegades tendim a confondre la classe de religió que es fa a l´escola amb la catequesi de la parròquia , pero son dues realitats ben diferents.

Mentre la catequesi pretèn incorporar als catecúmens a l´esglèsia i comporta per tant la transmissió de la fe, la classe de religió informa sobre el fet religiós i dóna a conèixer els seus aspectes culturals i socials més importants, les anomenades arrels judeo-cristianes de la nostra societat occidental.

Per a possar un exemple podrien dir que si jo anés a viure a la Xina voldria que els meus fills coneguèssin tots els aspectes de la societat xinesa relacionats amb el budisme, encara que no tinguès cap interès en que participessin dels aspectes del culte, la forma de vida o les creences budistes. Per això no es precís que els nens que opten per fer religió procedeixin de famílies cristianes practicants, Fins i tot poden profesar unes altres religions. A la classe de religió aprendran a comprendre millor el món en que viuen i molts dels seus aspectes històrics, artístics i fins i tot filosòfics.

Per contra els nens que es preparen per a la comunió o volen integrar-se a les comunitats cristianes del poble tenen a la seva disposició les catequesis parroquials, que abarquen moltes edats.

Enguany el termini per a apuntar-se comença la setmana vinent, concretament del 28 de setembre al 2 d´octubre a la Parròquia de Sant Pere.

La llibertat un aspecte de la Festa de la Mercè

La llibertat és el regal més gra que Déu ens va fer, sense ella es pot dir que no som ben bé humans, però la llibertat és un concepte amb moltes vessants. Per a il.lustrar-lo em penjat a a classe diferents cites de persones famoses que parlen de llibertat.

Val més una hora de llibertat, que quaranta anys d'esclavitud i presó.

Rigas Velestinlis (1757-1798) Precursor de la independència de Grècia.

La veritable llibertat consisteix en el domini absolut de si mateix.
Michel de Montaigne (1553-1592)
Filòsof francès.

Des dels meus primers passos em vaig manar al meu mateix.
Napoleó Bonaparte (1769-1821)

Emperador francès.


Les lleis s'han fet per al bé dels ciutadans.

Marco Tulio Ciceró

(106-43 A. de C.)

Filòsof,escriptor, orador i polític romà.

És més fàcil apoderar-se del comandant en cap d'un exèrcit que despullar a un miserable de la seva llibertat.
Confuci
(551-479 a. de C.)

Filòsof i estadista xinès.

Qui és lliure? Només qui sap dominar les seves passions.

Horaci
(65-8 a. de C.)
Poeta llatí.

Ningú és més esclau que qui es té per lliure sense ser-lo.

Johann Wolfang Von Goethe
(1749-1832)

Escriptor alemany.

El límit bo de la nostra llibertat és la llibertat dels altres.

Jean Baptiste Alphonse Karr (1808-1890) Escriptor francès.

No hi ha rei que no hagi tingut un esclau entre els seus avantpassats, ni esclau que hagi tingut un rei entre els seus.
Helen Keller

La llibertat no fa felices als homes, els fa senzillament homes.
Manuel Azaña

Ningú pot ser perfectament lliure fins que tots ho siguin.
San Agustín
(354-439)
Bisbe, filòsof i Pare de l'Església Llatina

És lliure el qui viu segons tria.
Manuel Machado

Voler ser lliure és ser lliure.
Gerardo Diego

Solament és digne de llibertat qui sap conquistar-la cada dia.
Goethe
(1749-1832) Escriptor alemany.

Per a ser lliures cal ser esclaus de la llei.

Marco Tulio Ciceró

(106-43 A. de C.)

Filòsof,escriptor, orador i polític romà.

Qui viu temerós, mai serà lliure.
Horaci
(65-8 a. de C.)
Poeta llatí.

BENVINGUDA AL CURS

Aquest matí he tornat a fer-me la motxilla per a tornar a l´escola.

La primera cosa que he fet ha estat carregarla bé d´il.lusió,

després he posat les ganes d´aprendre i d´ensenyar,

la emoció,

l´esperit d´aventura,

les ganes de riure, he fet un bon lloc per a l´esperança i l´alegria, he ficat l´entrepá (avui de pernil mmmmm) i un grapat ben gran de paciència i de sentit del humor...

I apa! Cap a classe...
Bon curs 2009 - 2210

SANT PERE, LA NOSTRA FESTA MAJOR

Segons el Nou Testament, Pere ( en arameu i hebreu kēf i en grec Petros) va nèixer a Betsaida, Galilea, i va morir a Roma, c.64/67. Fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme.

Originari de Betsaida, el seu nom era Simó (en arameu Shim‘on bar Jochanan, en hebreu שמעון בן-יוֹנָה Šim‘ôn ben Jon'ah i en grec Συμεών Symeon). Estava casat i se n'anà a viure a Cafarnaüm, on treballava com a pescador al Llac Tiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir el Messies.

El més precís sobre la vocació de Sant Pere és l'Evangeli segons Joan (hom pensa que va ser escrit vora l'any 100), que conta com Jesús va ser presentat a Simó pel germà d'aquest, Andreu.

En l'Evangeli segons sant Mateu (16:16-18), Crist li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meua església. Així doncs Jesús li va donar a Simó el nom de Pere (Cefes, que vol dir pedra). La tradició catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols (en les llistes de Mateu, de Marc i de Lluc, així com en els Fets dels Apòstols, Pere és citat sempre en primer lloc).

En ser probablement Joan, amb Andreu, un dels primers deixebles de Jesús, és comprensible que tingui un record personal molt precís d'uns esdeveniments tan importants en la seua existència. Finalment, com que aquest Evangeli ha estat escrit el darrer, aquesta obra no ha pogut pas influenciar els altres tres Evangelis, els escriptors dels quals no van ser testimonis directes de l'escena i per això en donen menys detalls.

Ben sovint és un dels principals actors del Nou Testament:

Arran del procés i de la condemna de Jesús, Pere nega el seu mestre, però serà, juntament amb Joan, un dels primers a admetre la resurrecció i a donar-ne fe.
Pere és un dels apòstols de qui més parlen els Evangelis i els Fets dels Apòstols. La darrera part de la seva vida no és relatada als llibres del Nou Testament. Hom li atribueix dues cartes integrades a la Bíblia.

Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a màrtir a l'emplaçament del Vaticà. La seva tomba va ser trobada efectivament per l'arqueòleg Jérôme Carcopino als anys quaranta i pot ser visitada. Segons la tradició popular, sant Pere seria el guardià de les portes del Paradís, per això se'l representa amb unes claus a la mà.

UN BOL DE BROU

Aquesta és una història veritable ocorreguda en Suïssa en un restaurant autoservei.
Una senyora de setanta-cinc anys agafa un bol i li demana al cambrer que l'hi ompli de brou. A continuació s'asseu en una de les moltes taules del local. Però, tot just asseguda, s'adóna que s'ha oblidat el pa. Llavors, s'aixeca, es dirigeix a agafar un panet per a menjar-lo amb el brou i torna al seu lloc.
Sorpresa!
Davant del bol de brou es troba sense immutar-se a un home de color, un negre, que està menjant tranquil·lament.
Això és el súmmum, pensa la senyora, però no em deixaré robar!
Tal dit tal fet.
S'asseu al costat del negre, parteix el panet en trossos, els fica en el bol que està davant del negre i col·loca la cullera en el recipient.
El negre somriu.
Prenen una cullerada cadascun fins a acabar la sopa.
Tot això en silenci.
Acabada la sopa l'home de color s'aixeca, s'acosta a la barra i torna poc després amb un abundant plat de spaghetti i ... dues forquilles.
Mengen els dos del mateix plat, en silenci, alternant-se.
Al final s'aixequen.
A reveure! saluda la dona
A reveure! respon l'home, reflectint un somriure en els seus ulls. Sembla satisfet per haver realitzat una bona acció.
S'allunya.
La dona li segueix amb la seva mirada.
Una vegada vençut la seva estupor, cerca amb la seva mà la bossa que havia penjat a la cadira. Però sorpresa! la bossa ha desaparegut
Llavors... aquell negre...
Anava a cridar "Al lladre!" quan, mirant als seus voltants veu una bossa penjada d'una cadira dues taules més enrere d'on ella estava, i sobre la taula una safata amb un bol de brou ja fred. Immediatament s'adóna del succeït.
No ha estat l'africà qui ha menjat de la seva sopa, ha estat ella qui, equivocant-se de taula, com gran senyora ha menjat a costa de l'africà.

EL PARE NOSTRE

Els alumnes de segón estem aprenent el Pare nostre. És la principal oració dels cristians que diem a Déu "Pare". En realitat la paraula que Jesús fa servir és encara més propera. "Abba" significa, més que "pare" "papa" o "papi", é la manera en la que els nens petits criden al papa.

Pare nostre que esteu en el cel,

sigui santificat el vostre nom.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Faci's la vostra voluntat,

així a la terra com es fa en el cel.



El nostre pa de cada día,

doneu-nos, Senyor, el dia d'avuí.

I perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem als nostres deutors.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,

ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

Amén.

PRIMERES COMUNIONS

Desitjo feliitar a les families que durant aquests diumenges de Pasqua es vesteixen de festa per la celebració de la Primera Comunió dels seus fills. És un moment fonamental en el camí cristià dels nens que, en participar de l´Eucaristia, queden units més íntimament a Crist i s´incorporen més plenament a l´Església. Un esdeveniment que queda gravat en la memòria dels nens com el primer moment en que perceben la importància de l´encontre personal amb Jesús, i descobreixen que ja poden participar de la taula del senyor juntament amb tota la comunitat cristiana.