SISENA ESPELMA DE LA JANUCÀ

Però els tirans no van acabar amb Antíoc, no fa molt, en els primers dies de l'última Guerra Mundial, quan els exèrcits de Hitler es trobaven dominats per l'embriaguesa de la conquesta, van crear llocs miserables, inapropiat per a éssers humans, anomenats camps de concentració . A un d'ells, situat a França, van ser portats molts jueus, a l'espera d'un destí incert.

Entre els jueus presos hi havia un rabí ja ancià. No es donava descans anant i venint d'un a un altre dels seus germans, per infondre'ls esperança i coratge. Era molt dura la tasca de donar consol a aquests desanimats presoners.

I va arribar Janucá.

Des d'un mes abans, el rabí havia estat privant d'una mica d'oli de cada àpat, que guardava curosament. Gota a gota va ser ajuntant el preciós element, i per Janucá va arribar a tenir la suficient quantitat com per complir la apreciada mitzvà d'encendre les llums de Janucá.

A la cuina va aconseguir una pastanaga crua i ahuecó-hi una petita cavitat, per posar l'oli.

De la vora de la seva jaqueta va tallar una tira de tela per improvisar una metxa. Ja tenia una Menorá!

La foscor regnava en les tenebroses i lúgubres barraques on estaven confinats aquests pobres jueus, ja que els seus cruels torturadors no els proporcionaven llum alguna durant la nit.

En aquesta foscor, les paraules del Rabí semblaven sortir del no-res, com una veu del cel. Deia:

Estimats germans: Avui és Janucá, la Festa de les Lluminàries, la que tot i la foscor i l'opressió porta el seu lluminós missatge d'esperança a tots els jueus oprimits per tirans com Antíoc. Vaig a encendre la Menorá de Janucá. Vulgui Di-s que aquesta ens llum a tots nosaltres. Escolteu amb devoció les benediccions.

El Rabí va encendre la improvisada llum de Janucá, alhora que pronunciava les tres benediccions.

Hi havia un torrent de llàgrimes en els seus ulls i la seva veu solemne va vibrar d'esperança i coratge, des del més íntim del seu cor:

Germans meus ...-va continuar el Rabí, mentre la flama difonia una tènue llum a la barraca que no n'hi havia prou per distingir els rostres dels presoners-aquesta nit no és moment per desesperar. Observeu aquesta flama i tracteu de comprendre el que significa. Quan Aaron estava per encendre la Menorá al Mishka-el Tabernacle mòbil del desert-, Di-s li va prometre que encara que la Menorá del Temple pogués estar apagada durant el temps que el poble d'Israel s'allunyés d'Ell, quedaria encara una lluminària que sempre s'encendria. Aquesta lluminària il · luminaria la nit fosca de la diàspora i portaria esperança als seus fills en les hores d'infortuni. Aquesta hauria de ser la lluminària de Janucá. No desesperem, per tant, i preguem a Di-s que ens alliberi dels que ens turmenten, perquè puguem viure i tornar a encendre les llums de Janucá, l'any vinent, en la nostra estimada Terra Santa .

Els presoners jueus ens van poder explicar aquesta nit perquè aquella mateixa nit, van rebre una bona nova: Van tenir la sort de ser considerats 'estrangers enemics' i retinguts amb vida per ser canviats per presoners alemanys i enviats als Estats Units.

I van celebrar les altres Janucá de la seva vida amb més alegria que altres perquè es complia també l'aniversari del seu alliberament.