NOSTRA SENYORA DE L´ ESPERANÇA

En el Llibre de l'Apocalipsi es descriu a Maria com un senyal que apareix en el cel: Una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus i una corona de dotze estrelles, que estàembarassada i gemega amb els dolors del part.

D'aquesta imatge de Maria procedeix directament la icona de la nostra Senyora de l'Esperança, o de l'O. Maria està asseguda en un tron ​​i envoltada de set coloms que convergeixen cap el seu si, símbols dels set dons de l'Esperit Sant. Al seu costat, i assegut també en un tron, apareix Sant Joan Evangelista, que amb un crit de antífona d'Advent la identifica concretament amb la dona de la seva visióapocalíptica. La Verge amb les set coloms és freqüent en la iconografia cristiana, peròrarament es presenta en la forma en què apareix en aquest frontal. En la majoria dels casos,les set coloms estan relacionades amb la Verge que forma part culminant de l'arbre de Jessè.

La representació de la Mare de Déu en l'espera del part, anomenada amb el nom de La nostra Senyora de l'Esperança, es va tornar freqüent a finals de l'Edat Mitjana, quan es va instituir la festa de la Expectació de la Verge, celebrada el 18 de desembre.A Espanya i Portugal les Verges d'aquest tipus porten el nom de La nostra Senyora de la O.El nom es deu a dues coses:

1) La forma oval del seu ventre bombat
2) Per que la litúrgia de la setmana anterior al Nadal les antífones cantades en els oficiscomencen per la lletra O.

Segons consigna Mario Cecchetti les Verges del Part catalogades a Europa, des d'Espanya fins Escandinàvia, són unes 80, encara que altres experts eleven el nombre a unes 150 imatges o talles conegudes.
La devoció a Maria en l'inici de la seva maternitat no només té un caràcter sentimental. Mariaacull el Verb, allà està representada l'Església, i també tot cristià, quan acull l'Anunci de la Salvació i es deixa fecundar per ell.