SIGNIFICAT DE LA PARAULA GENOCIDI

Encara que hem fet del 28 de desembre un dia d'acudits i bromes, convé que, en honor al cruel origen de la festa, ens posem seriosos i analitzem el significat de la paraula “Genocidi”.

Raphael Lemkin, un jueu de Polònia, va fer servir per primer cop la paraula genocidi. Era el 1944.

Les arrels són:

1. genos (terme grec que significa família, tribu o raça)
2. -cidi (del llatí -cidere, forma combinatòria de caedere, matar).
   
   
   
   Lemkin volia referir-se amb aquest terme a les matances per motius racials, nacionals o religiosos.
   Va lluitar que les normes internacionals definissin i prohibissin el genocidi.
   L'Acord o Carta de Londres de 8 d'agost de 1945, que va establir l'Estatut del Tribunal de Nuremberg, va definir com crims contra la humanitat els assassinats i altres agressions contra qualsevol població civil o les persecucions per motius polítics, racials o religiosos. A partir d'aquí es va fer una completa legislació internacional.

Segons el que es disposa per la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, s'entén per genocidi qualsevol dels següents actes amb la intenció de destruir, total o parcialment, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós:

- Matança de membres d'un grup

- Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup

- Submissió intencional del grup a condicions d'existència que hagin d'implicar la seva destrucció física, total o parcial

- Mesures destinades a impedir els naixements en el sí del grup

- Trasllat per força de nens del grup a altre grup.

A part del genocidi es castiguen altres delictes connexos, que són l'associació per a cometre genocidi, la instigació directa i pública, la temptativa i la complicitat.

Les persones acusades de genocidi seran jutjades, d'acord amb l'article 6 de la Convenció, en un tribunal competent del territori on es va cometre el delicte.

Encara que ens sembli que el genocidi és cosa del pasat, que no s'ha de tornar a repetir, podem citar genocidis actuals al costat dels històrics.

Recordem avui amb respecte i angoixa a totes les víctimes inocents:

- Amèrica (a partir de 1492) durant la seva colonització per part de potències europees.

- Namíbia, (1904-1907), genocidi dels herero, perpetrat per Alemanya a aquesta colònia africana.

- Armènia (1915 - 1923)

- Gran Purga (dècada de 1930) a la Unió Soviètica sota Stalin, perpetrada tant contra la població en general com dins del Partit. 1937 en fou l'any més cruent.

- Holocaust (1933 - 1945), perpetrat pels nazis a Europa. Tenia com a objectiu l'extermini complet de minories com ara els jueus o gitanos, així com de persones pertanyents a grups considerats com a "indesitjables", com els homosexuals.

- Genocidi Ucranià anomenat Holodomor (mort per fam de 10.000.000) L'estat va crear artificialment una situació de gana per aniquilar als agricultors d'Ucraïna. Un acte terrorista fet des de l'Estat.

- Porrajmos a Europa (1933 - 1945), el nom amb que es coneix l'assassinat massiu de gitanos durant l'Holocaust.

- Revolució Cultural a Xina (1966-1969). S'estima que moriren de 20 a 30 milions de persones a causa de la dura repressió i la fam causada per les polítiques estatals promogudes pel Partit de Mao.

- Cambodja, (1971 - 1979). Purgues massives perpetrades pels Khmers Rojos de Pol Pot, que van acabar amb l'assassinat de la quarta part del país.

- Burundi, (1972)

- Rwanda, (1994), l'extermini de milers de tutsis i dels seus simpatitzants per part de grups extremistes hutu del país (Interahamwe i Impuzamugambi) durant la Guerra Civil de Rwanda.

- Srebrenica, (1995), perpetrada per l'exèrcit serbi contra els bosnians. Part de la Guerra de Bòsnia, al seu torn part de les cruentes Guerres dels Balcans, en els quals l'odi ètnic va ser un component important.