ACOLORIM UN BETLEM: EL BOU, LA MULA I ELS PASTORS

Diu el profeta Isaïes que el bou coneix la veu del seu amo i que l'ase sap trobar sempre el millor aliment i menja només del pessebre del seu amo:

 Is. 1, 3:

 «Coneix el bou al seu amo, i l'ase el pessebre del seu amo, però Israel no entén, el meu poble no té coneixement».

LLUC 2, 8-20

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat.  Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt.  Però l'àngel els digué:

--No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria:  avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

 Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:

--Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.

 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors.  Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava.  Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.