martes, 27 de diciembre de 2011

SANT JOAN EVANGELISTA


Sant Joan l'Evangelista era un jueu de Galilea, fill de Zebedeu i germà de Jaume el Major, amb qui exercia l'ofici de pescador.

Va conèixer a Jesús quan estava amb el seu germà Jaume apedaçant les xarxes a la vora del llac de Galilea.
Jesús acabava de cridar a Pere i Andreu i els va cridar també a ells perquè fossin els seus Apòstols.

El mateix Jesucrist va anomenar Joan i Jaume com Boanerges, és a dir "fills del tro" (Lluc 9, 54), segurament pel seu temperament.

Sant Joan era el més jove dels dotze Apòstols i que va sobreviure a tots els altres. És l'únic dels Apòstols que no va morir martiritzat.

En l'Evangeli que va escriure es refereix a si mateix, com "el deixeble que Jesús estimava", i és evident que era dels més íntims de Jesús.
Jesús va voler que estigués, juntament amb Pere i Jaume, en el moment del seu transfiguració.
També el va acompanyar durant la seva oració a l'Hort de les Oliveres.
En moltes altres ocasions, Jesús va demostrar a Juan seu afecte.
Joan va ser l'elegit per acompanyar a Pere a la ciutat per tal de preparar el sopar de l'última Pasqua i, en el curs d'aquella darrer sopar, Joan reclinar el seu cap sobre el pit de Jesús.
És creença general la que era Joan aquell "altre deixeble" que va entrar amb Jesús davant el tribunal de Caifàs, mentre Pere es quedava fora. Per últim, Joan va ser l'únic dels Apòstols que va estar al peu de la creu amb la Mare de Déu i les altres dones i va ser ell qui va rebre l'encàrrec de prendre sota la seva cura a Maria.
"Dona, aquí tens el teu fill"
Va murmurar Jesús a la seva mare des de la creu. "Aquí tens la teva mare",
Li va dir a Joan.
I des d'aquell moment, el deixeble la va tractar com a mare seva.
Quan Maria Magdalena va portar la notícia que el sepulcre de Crist es trobava obert i buit, Pere i Joan van acudir immediatament i Joan, que era el més jove i el que corria més de pressa, va arribar primer. No obstant això, va esperar que arribés Sant Pere i els dos junts es van acostar al sepulcre i els dos "van veure i van creure" que Jesús havia ressuscitat.
Al cap de pocs dies, Jesús se'ls va aparèixer per tercera vegada, a la vora del llac de Galilea. Va ser llavors quan va interrogar a Sant Pere sobre la sinceritat del seu amor, li va posar al capdavant de la seva Església i li va vaticinar el seu martiri.
Sant Pere, en caure en el compte que Sant Joan es trobava darrere seu, va preguntar al seu Mestre sobre el futur del seu company:
«Senyor, i aquest, què?" (Jn 21,21)
Jesús li respongué:
«Si vull que es quedi fins que jo vingui, què t'importa? Tu, segueix-me. »(Jn 21,22)

A causa de aquella resposta, no és sorprenent que entre els germans corregués el rumor que Joan no havia de morir, un rumor que el mateix Joan es va encarregar de desmentir en indicar que el Senyor mai va dir: "No morirà". (Jn 21,23). Però hi ha tradicions que senayel la possibilitat de que Joan no morís.

Després de l'Ascensió de Jesucrist, tornem a trobar-nos amb Pere i Joan que pujaven junts al temple i, abans d'entrar, van guarir miraculosament a un tolit. Els dos van ser fets presoners, però se'ls va deixar en llibertat amb l'ordre que s'abstinguessin de predicar en nom de Crist, al que Pere i Joan van respondre:
«Jutgeu si és just davant de Déu obeir a vosaltres més que a Déu. No podem nosaltres deixar de parlar del que hem vist i sentit. »(Fets 4:19-20)

Després, els Apòstols van ser enviats a confirmar als fidels que Felip havia convertit a Samaria.
Quan sant Pau va anar a Jerusalem després de la seva conversió es va dirigir a aquells que "semblaven ser els pilars" de l'Església, és a dir a Jaume, Pere i Joan, que van confirmar la seva missió entre els gentils. En aquells dies Sant Joan va assistir al primer Concili de Apòstols a Jerusalem. Potser conclòs aquest, Sant Joan va partir de Palestina per viatjar a l'Àsia Menor.

Una atre font d'informació sobre Sant Joan és Sant Ireneu, Pare de l'Església.
El mestre de Sant Ireneu, Sant Policarp, havia estat deixeble de Sant Joan, així que Ireneu coneixia moltes coses de Sant Joan.
Sant Ireneu afirma que Joan es va establir a Efes després del martiri de Sant Pere i Sant Pau, però és impossible determinar l'època precisa.
D'acord amb la Tradició, durant el regnat de Domicià, Sant Joan va ser portat a Roma, on va quedar miraculosament frustrat un intent per treure-li la vida. La mateixa tradició afirma que posteriorment va ser desterrat a l'illa de Patmos, on va rebre les revelacions celestials que va escriure en el seu llibre de l'Apocalipsi.
Després de la mort de Domicià, l'any 96, Sant Joan va poder tornar a Efes, i és creença general que va ser llavors quan va escriure el seu Evangeli.
El mateix ens revela l'objectiu que tenia present al escriure-ho.
"Totes aquestes coses les escric perquè pugueu creure que Jesús és el Messies, el Fill de Déu i perquè, en creure, tingueu la vida en seu nom".
El seu Evangeli té un caràcter diferent al dels altres tres evangelistes. És una obra teològica tan sublim que, com diu Teodoret, "està més enllà de l'enteniment humà l'arribar a aprofundir i comprendre completament".

L'elevació del seu esperit i del seu estil i llenguatge, està degudament representada per l'àguila, que és el símbol de Sant Joan l'Evangelista.

També va escriure l'Apòstol tres epístoles: a la primera se l'anomena Catòlica, ja que està dirigida a tots els altres cristians, particularment als que ell va convertir, als quals convida a la santedat de vida. Les altres dues són més breus i estan dirigides a determinades persones: una probablement a l'Església local, i l'altra a un catequista anomenat Gai.

El resum final de tota la seva vida i de tota la seva obra es la necessitat d'estimar als altres. Diu Sant Jeroni en els seus escrits que, quan Sant Joan era ja molt vellet i estava tan debilitat que no podia predicar al poble, es feia portar en una cadira a les assemblees dels fidels d'Efes i sempre els deia aquestes mateixes paraules:
"Fillets meus, estimeu-vos entre vosaltres... " 
Alguna vegada li van preguntar per què repetia sempre la frase, i Sant Joan va respondre:
"Perquè aquest és el manament del Senyor i si ho compliu ja haureu fet bastant".


Sant Joan va morir pacíficament a Efes cap al tercer any del regnat de Trajà, és a dir cap a l'any cent de l'era cristiana, quan tenia l'edat de noranta-quatre anys, d'acord amb sant Epifani.

0 comentarios:

"Magical Template" designed by Blogger Buster