L'EMBOLIC AMB "SANTS LLÀZERS"

Hi ha un altre sant que es diu Llàtzer: Sant Llàtzer d'Ais (Provença, segona meitat del segle IV - Marsella, 31 d'agost de 411). Aquest fou el primer bisbe d'Ais de Provença d'existència comprovada. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. El seu nom i el fet que viatgés a Palestina va donar origen a la llegenda que Llàtzer de Betània havia arribat a la Provença amb les seves germanes i havia estat bisbe de Marsella. 

La tradició afirma que després de la mort de Crist, els tres germans van fugir de Palestina, juntament amb Maximí, Celidoni, Josep d'Arimatea, la serventa Marcel·la i altres deixebles de Crist. Van arribar navegant a les costes de Provença i van desembarcar a Marsella. Llàtzer va esdevenir el primer bisbe de Marsella.

Marta, amb Marcel·la, va anar a Tarascon, on va domar una terrible bèstia que n'assolava les terres.

Maria s'hi va fer eremita.

Maximí i Celidoni també van ser bisbes d'Ais. 

Les suposada tomba de LLàtzer  es troba a la catedral d'Autun, encara que probablement les restes són les de Sant Llàtzer d'Ais. Allà va esdevenir un lloc important de pelegrinatge durant tota l'Edat Mitjana. A més, a l'abadia de la Trinitat de Vendôme, es mostrava una filactèria amb una llàgrima que Crist havia vessat a la tomba de Llàtzer, en comunicar-se-li la seva mort.

Aquesta tradició es va mantenir durant molts segles; el culte que se'n derivà va ser suprimit oficialment al segle XIX, per falta de fonament històric.