HISTÒRIA DE LA FESTA DEL NADAL

La festa de Nadal, que avui una de les més solemnes de l'any, no va ser instituïda en l'Església abans del segle IV. És va originar de l'Església llatina, i, més pròpiament, de la Seu Apostòlica, la qual, no se sap bé com, va començar a celebrar el 25 de desembre l'aniversari del Naixement del Salvador.

No hi ha una tradició autoritzada sobre la data històrica del Naixement de Jesucrist, ni és possible per manca de documents, arribar a fixar-la d'una manera indiscutible. Ens és, doncs, desconegut l'any, sobre el qual s'han establit les més variades conjectures, i encara més el dia en que Jesús va nèixer.

Els escriptors sagrats i profans, a partir de Climent d'Alexandria (215), han fet oscil·lar el dia del naixement de Jesús entre el 17 de desembre i el 29 de maig. 

En vista d'aquestes foscors a principis del segle II va començar a celebrar-se a l'Orient en els primers dies de gener, i amb preferència el 6, la festa de la Epifania o de les diverses manifestacions del Senyor és a dir: el seu Naixement, el seu Baptisme, i la seva Adoració pels Reis, festa que a poc a poc va ser introduint-se en l'Occident. Aquesta data i aquesta festa global dels primers misteris de la Vida de Jesucrist, s'havien imposat, per al segle IV, en gairebé tota l'Església universal, quan Roma va establir com a data del naixement el 25 de desembre. 

Una hipótesis molt sostinguda es que la seva intenció al fixar aquest dia era contraposar el Nadal a una festa sagrada a la que es feia en honor del déu Mitra i del Sol invicte. Ordinàriament va ser aquesta una festa exclusiva de l'Església llatina, però, cap a l'any 375, Sant Joan Crisòstom la va implantar a Antioquia, d'on va passar a Constantinoble, després, a mitjans del segle V, a Jerusalem, i, per l'any 430, a Alexandria, d'on de seguida es va estendre a tot l'Orient.