QUÍ VA SER CHARLES DICKENS?

Charles John Huffan Dickens (Landport, Portsmouth, Anglaterra, 7 de febrer de 1812 – Gadshill Place, 8 de juny de 1870) és un dels escriptors britànics més coneguts de la era victoriana. 

Les seves obres han tingut múltiples adaptacions al cinema i són sempre una referència en la cultura popular.

Els crítics que l'estimen han destacat la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d'inventar personatges memorables i el seu poder de sensibilització social.

Els crítics que no l'estimen tant, han lamentat l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus caràcters grotescos.

Va néixer a Portsmouth, Hampshire i va viure una infància ben difícil. Encara que la seva familia era de classe mitjana, el seu pare va ser empresonat i això va repercutir en un empobrimet ràpid i una perdua de prestigi molt aguda. Quan tenia cinc anys, la família es va traslladar a Chatham, Kent. 

La seva propia mare el va ensenyar a llegir amb unes obres clàssiques que van poder conservar.

Va assistir a l'escola primària dels set als dinou anys.

Desprès, i gràcies a una inesperada herència, la família  Dickens va recuperar l'estabilitat econòmica.

A partir d'això, Dickens va ser enviat a un centre docent de Hampstead Road, on hi va romandre dos anys.

La seva adolescència la va passar treballant com a ajudant d'un advocat (1827), freqüentant les biblioteques del British Museum, aprenent taquigrafia i, finalment, treballant en la redacció del Morning Chronicle a partir de l'any 1828.

Al voltant d'aquells anys va publicar, sota el pseudònim de Boz, diversos articles inspirats en la vida diària de Londres acompanyats d'il·lustracions de Cruikshank i amb el títol Sketches by Boz.

Aquell mateix any va casar-se amb Catherine Hogarth, amb qui tindria 10 fills.

Va veure com es publicava la seva obra The posthumous papers of the Pickwick Club («Els papers pòstums del Club Pickwick»), nou entregues l'any 1836 i onze més l'any 1837.

La seva obra següent és Oliver Twist (1837-38).

L'any 1841 va ser condecorat com a fill adoptiu de la ciutat d'Edimburg. A l'any següent va viatjar als Estats Units d'Amèrica, on es va trobar amb una gran rebuda. Allà, però, va trobar els mateixos vicis que a Anglaterra, de manera que va publicar aquell mateix any una obra amb la que es va guanyar el rebuig de la societat dels Estats Units d'Amèrica i va significar a Anglaterra el primer fracàs important de la seva carrera: American Notes.

No obstant això, va tornar a rebre el suport del públic gràcies a la seva obra Cançó de Nadal (Dickens).

La seva novel·la Dombey and Son («Dombey i fill», 1846-48) va significar un canvi en el mètode de treball: va passar de la improvisació a la completa planificació, cosa que va poder fer gràcies al coneixement dels recursos estilístics que havia aconseguit.

L'any 1850 va fundar Household Words on es publicaven textos d'autors poc coneguts, i on hi va publicar Hard Times («Temps difícils», 1854).

Bleak House «Casa Inhòspita», fou publicada per Bradbury & Evans en fascicles mensuals 1852-53.

Dickens estava sotmès a una gran càrrega de treball destinada a satisfer als seus lectors, i va caure en crisi. Es va produir una ruptura amb els seus editors perquè va exigir una millor remuneració i li va ser denegada. Després d'això, va iniciar una sèrie de viatges a Itàlia, Suïssa i França.

Quan va retornar a Anglaterra, obligat per les noves circumstàncies econòmiques, va desenvolupar activitats d'altres camps: va organitzar representacions teatrals, va fundar el Daily News, va fer d'actor i va donar conferències.

Cap a l'any 1850 la salut de Dickens havia empitjorat, situació agreujada per la mort del seu pare, una filla i la seva germana.

L'escàndol públic que va constituir el seu suposat enamorament d'una actriu de 18 anys que es deia Ellen Teman, del qual va intentar defensar-se mitjançant una nota al Daily News, va contribuir a la seva ruptura amb Katherine.

Des d'aleshores, Dickens va canviar de caràcter de forma dràstica. Va continuar, però, donant conferències i escrivint. Va realitzar una gira pels Estats Units d'Amèrica l'any 1867, i l'any 1870 va aparèixer la primera entrega mensual d'una novel·la que mai no es completaria: The Mystery of Edwin Drood («El misteri d'Edwin Drood»).

El 8 de juny de 1870 va morir a la seva casa de Gadshill Place i va ser enterrat a l'abadia de Westminster.

Charles Dickens s'emmarca dins el realisme, ja que intentava plasmar els diferents tipus de la seva societat a la ficció mitjançant l'observació.

Com altres escriptors realistes, presenta tipus de classe baixa i marginal, amb una funció de denúncia social. Destaquen també les seves descripcions d'ambients, especialment els diferents interiors i carrers de Londres.

Barreja la ironia amb l'estil afectat, però buscant sempre la senzillesa i la facilitat de lectura.

Se l'ha acusat de maniqueisme, ja que presenta els protagonistes idealitzats i incapaços de veure's corromputs moralment malgrat la pobresa, mentre que l'antagonista de cada obra apareix satiritzat amb els trets més durs.

Un dels temes preferits de Dickens és la infància, que apareix com la principal víctima de les desigualtats de l'època victoriana i de l'auge de la revolució industrial (la majoria de nens de les seves obres treballen i busquen permanentment diners, un altre tema recurrent). La infància esdevé sinònim d'innocència i possibilitat i té abundància d'elements biogràfics del propi autor.

Els finals feliços es deuen a la casualitat i la providència, en sintonia amb el cristianisme que professava l'escriptor, qui creia en la justícia divina per compensar els nascuts en circumstàncies desfavorables si es mantenien fidels a la moral.

Tots els autors incorporen elements biogràfics en les seves ficcions, però amb Dickens això és molt notable, fins i tot quan temia amagar el que ell considerava el seu vergonyós i humil passat.

En un temps en què la Gran Bretanya era el major poder polític i econòmic del món, Dickens va destacar la vida dels pobres oblidats en el cor de l'imperi.

Els seus escrits van inspirar a altres, en particular, a periodistes i figures polítiques, per incloure en les seves agendes aquests problemes d'opressió de classe.