SEGONA LLUM DE LA JANUCÀ

Iehudá Makabi va portar de triomf en triomf a aquest petit grup de fidels jueus usant les tècniques de la "guerra de guerrilles". És a dir, aquest tipus de guerra que lliura un nombre reduït de gent contra forces molt superiors. Iehudá Makabi i la seva gent, ocults en coves o emboscats, atacaven de sobte l'enemic, ja sigui per la rereguarda o al mig de la nit. Després es dispersaven, com si desapareguessin en els boscos. Així, encara que desproporcionadament inferiors en nombre, aconseguien derrotar als seus enemics en cada trobada.

Antíoc esclatava d'ira.

Enviava un darrere l'altre als seus grans exèrcits amb el propòsit de capturar Iehudá i destruir els seus hosts, però els generals fracassaven constantment en els seus intents. Finalment, Antíoc va enviar al seu millor general, Lísies, al capdavant d'un enorme exèrcit.

Iehudá, disposant per a la batalla, va animar el grapat de guerrers:

"Avui afrontarem la nostra prova decisiva. Però no tingueu por. No va ser per les nostres armes que aconseguim derrotar l'enemic fins al present, sinó que això es deu a la nostra fe sincera en Di-s. Ells vénen en carros i confien en el seu poder, però nosaltres invoquem el nom de Di-s i Ell serà qui lluitarà al nostre costat "

Després Iehudá i els seus valents es van abatre sobre l'enemic i li van derrotar. Va ser exactament en la mateixa data en què el Temple havia estat profanat per l'enemic, el 25 de Kislev, en la qual es va celebrar la consagració del Temple.

Però això no va ser tot. Un altre succés miraculós hauria de sumar-se a la victòria militar. La petita quantitat d'oli que només podia durar un dia, va seguir cremant durant vuit dies, fins que va poder preparar-se el nou oli pur d'oliva, necessari per a la Menorá.

Aquesta va ser una clara demostració de que els miracles de Di-s estan per sobre de l'enteniment humà.