SANT MAXIM (MAX)

Max és el diminutiu de Màxim, un nom masculí d'origen llatí "Maximus" que és el superlatiu de magnus (gran). Així el seu significat és "el mes gran" o "aquell que és el mes fort, mes poderós, el mes noble"

Sant Màxim va ser bisbe de Torí a l’any 398, un any després de la mort d’Ambròs. Queden poques notícies d’ell; ara bé, ens ha arribat una col·lecció d’uns noranta «Sermons». En ells hom pot constatar la unió del bisbe amb la ciutat. En aquell temps, tensions greus torbaven la convivència civil. Màxim, en aquest context, va unir el poble cristià entorn de la seva persona de pastor i mestre. La ciutat estava amenaçada per grups escampats de bàrbars que, en penetrar per la banda oriental, avançaven fins als Alps occidentals. Per aquest motiu, Torí estava constantment envoltada de guarnicions militars, i es va convertir, en els moments crítics, en refugi per a les poblacions que fugien del camp i dels centres urbans sense protecció. Les intervencions de Màxim davant aquesta situació testimonien el compromís de un cristià devant el perill.

Encara que és difícil determinar els destinataris dels «Sermons», sembla que la predicació de Màxim, es dirigia a la comunitat cristiana de Torí, cocretament a un grup de propietaris rics de terres, que tenien les finques al camp torinès i la casa a ciutat. Motls estan dedicats a un tema sempre actual, el de la riquesa i la pobresa en les comunitats cristianes. A la ciutat s’acumulaven i ocultaven riqueses. Màxim proclama el deure de pagar impostos per ajudar al colectiu.

Sant Màxim ens descriu la tasca del bisbe en la seva època, que ha de ser com un monjo (auster i pobre) i com un sentinella (alerta i vigilant)
Atès que hi ha molts altres Sant Màxims, nomenarem alguns d'ells:

San Màxim, bisbe i màrtir se celebra el 5 de maig i el 10 juny;

San Màxim, bisbe el 8 gener; el 12 gener, el 29 maig i el 25 juny;

San Màxim, màrtir el 25 gener, el 18 febrer, el 13 abril, el 14 abril, 15 abril, el 30 abril, 11 maig, el 15 maig; entre uns altres.