SANT PAU, PABLO, POL, PAULA

De Saule de Tars i després Pau, sabem que va nèixer a Tars entre els anys 7 i 10 dC i que va morir a Roma al voltant dels anys 64 o 67.

Pau és descrit al Nou Testament com un jueu hel·lenitzat i ciutadà romà de Tars, a la regió de Cilícia (avui dia a Turquia).

Era considerat un erudit del judaisme, de la branca dels fariseus, i perseguidor dels cristians abans de la seva conversió camí de Damasc. Allà Pau va sentir la veu de Jesús, i es va convertir al cristianisme. Després de ser acceptat per la resta dels apòstols, va rebre l'encàrrec de predicar l'evangeli als "gentils" (és a dir, els no jueus) de l'imperi romà, portant el missatge del cristianisme a nombroses regions d'Àsia Menor i d'Europa incloent Roma i, segons la tradició, encara que no està escrit a la Bíblia, també a Hispània.
Se li atribueix l'escriptura de catorze cartes o epístoles, conegudes com Epístoles Paulines, que constitueixen el fonament teològic i eclesiològic del Nou Testament i d'orientar definitivament la comunitat religiosa a superar el judaisme nacionalista i tancat que n'amenaçava la universalitat.
Sabem coses de la seva vida perque ell mateix les confessa a les epístoles: era fill de comerciants hebreus de la tribu de Benjamí, és circumcidat als vuit dies de nèixer, educat segons la llei mosaica i de ben jove és enviat a Jerusalem a l'escola del rabí Gamaliel (Filipencs 3,5), representant de la branca més lliberal dels fariseus, on aprofundeix en l'estudi i història de l'Antic Testament i amb qui també aprèn dialèctica. Es converteix així en un fanàtic activista perseguidor dels primers seguidors de Jesús. Presencia i participa en la mort per lapidació del seu company d'escola Esteve, considerat el primer màrtir cristià.

Jo mateix sóc israelita, descendent d'Abraham, de la tribu de Benjamí! (Romans 11, 1).

Circumcidat el dia vuitè, sóc israelita de naixement, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d'hebreus; en l'observança de la Llei, era fariseu. (Filipencs 3, 5).

Jo sóc un jueu de Tars de Cilícia, ciutadà d'una ciutat que no és pas desconeguda. (Fets 21, 39).

(Es creu que va néixer cap a l'any 10 i que possiblement tenia un germà i de ben segur una germana)

Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva.
(Romans 16, 13).

Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l'emboscada. Anà a la caserna i va entrar-hi per contar-ho a Pau. (Fets 23, 16)

Parlava l'arameu i l'hebreu:

(...) i llavors Pau els adreçà la paraula en la llengua dels jueus (Fets 21, 40).

A la seva adolescència, cap els quinze anys, va ser enviat pels seus pares a Jerusalem per arrivar a ser escriba o rabí sota la instrucció del Rabí Gamaliel on destacava d'entre els seus companys:
i en la defensa del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat (Gàlates 1, 14).

Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però educat en aquesta ciutat, instruït als peus de Gamaliel en l'observança estricta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n'esteu avui tots vosaltres. (Fets 22, 3).

L'expressió “als peus de Gamaliel” pot ben expressar que Pau va rebre una formació segons els principis de la seva escola, coneguda per ser d'una branca del fariseisme molt oberta.

A l'any 36, camí de Damasc, mentre perseguia cristians per dur-los a Jerusalem per ser jutjats, és quan té lloc la seva conversió degut a l'aparició de Crist segons els Fets dels Apòstols:

Però mentre feia camí s'esdevingué que, en ser prop de Damasc, de sobte esclatà al seu entorn un fulgor celestial, i caient per terra va sentir una veu que li deia:

"Saule, Saule, per què em persegueixes?".

Ell respongué: "Qui ets, Senyor?"

Li digué: "Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca't, fes cap a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.

A Damasc s'hi va estar tres dies sense veure-hi i sense menjar ni beure res. A les seves epístoles no parla d'aquest fet, però afirma que perseguia als cristians i que se li aparegué Jesús com a un que neix fora de temps (1 Corintis 15, 8).

Recobra la vista, es converteix al cristianisme i és batejat per Ananies. Comença a ensenyar i a predicar a les sinagogues de Damasc que Jesús és el Messies que els jueus esperen. Retorna a Jerusalem on Bernabé, antic company d'escola l'espera, i el presenta als apòstols, on continua predicant-hi. En aquella època l'ensenyament s'adreçava als jueus per a convertir-los. A ulls dels primers cristians, que encara se sentien jueus, els incircumcisos (els "goyim” o “gentils") eren persones impures i per tant el missatge de Crist no semblava adreçat a elles. Segons Lluc, al Concili de Jerusalem, Pau aconsegueix convèncer als altres caps de la primera comunitat cristiana que es podia ser batejat (ritu de la purificació) sense haver estat circumcidat prèviament (Fets 21, 15-26). Malgrat això les tensions persistiren amb la corrent encapçalada per Jaume (Gàlates 2, 11-14).

Pau fou un gran viatger, que va fundar i sostenir les primeres esglésies de tot l'est de la conca mediterrània, i quan no li era possible visitar les comunitats personalment, s'hi comunicava per cartes. Però el fort compromís amb els gentils i les seves fermes conviccions religioses li van crear enemistats entre certs jueus.

Fou arrestat a Jerusalem i a punt de ser linxat, però els seus contactes i el fet de tenir la ciutadania romana el van salvar d'una mort segura. El governador romà l'empresonà durant dos anys a Cesàrea de Palestina. A petició del mateix Pau, va ser enviat per mar cap a Roma per comparèixer davant l'emperador. Una tempesta el desvià a Malta on s'hi va quedar uns mesos, després arribà a Roma on s'hi va instal·lar, primer en llibertat vigilada i després completament lliure. És en el periode d'aquests tres anys quan se suposa que va fer algun viatge més, com el de Tarraco, dels que no en queda però constància. Aquí morí decapitat, molt probablement l'any 67, com a conseqüència de les detencions per l'incendi de Roma a l'any 64, durant el mandat de Neró. Segons la tradició cristiana l'execució va ser el 29 de juny, el mateix dia que Sant Pere era crucificat. Va ser enterrat a la Via Ostiense de Roma.

El 17 de febrer de 2005 el Vaticà, a través de la seva agència de premsa catòlica internacional va publicar que s'havia trobat un sarcòfag sota l'altar major de la basílica de Sant Pau i que podria contenir les restes de Pau.