NOSTRA SENYORA DE NURIA

La Mare de Déu de Núria és una talla que es troba a la Vall de Núria, al municipi de Queralbs (Ripollès). És la patrona principal de la diòcesis d'Urgell juntament amb Sant Ermengol i també patrona del Pirineu català.

La imatge de la Mare de Déu de Núria que avui en dia es venera és una talla datada del segle XII o XIII. Es tracta d'una talla en fusta d'estil romànic.

Segons el folklorista Joan Amades, la «pedra blanca» de què parlava l'àngel a Amadeu podria ser un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences populars precristianes afirmaven que les dones que hi fregaven el seu cos tenien assegurada la fertilitat. La tradició diu que la Creu d'en Riba va substituir la pedra, coneguda com «de Sant Gil», i que va passar a fer les funcions d'altar a la capella dedicada al sant. La gran afluència de parelles sense descendència va obligar a protegir la pedra amb un tancat. Aleshores, va néixer el costum de ficar el cap a l'olla i tocar la campana de Sant Gil, costum que es manté fins als nostres dies. És tradició que quan algú demana a la Mare de Déu de Núria el desig de tenir un fill, si aquest es concedeix i és nen, se l'ha de batejar amb el nom de Gil i si és nena amb el nom de Núria.  La seva festivitat se celebra el 8 de setembre.

Façana del santuari de Núria.

Durant l'edat mitjana, es va construir un hospital o alberg per allotjar als pelegrins. 

L'origen del topònim és incert. Alguns opinen que deriva de l'arrel vasca ur, és dir, aigua. Altres creuen que pot venir de l'àrab an-nuriyah, és dir la llumeneta, el qual podria tenir alguna relació amb la tradició de la troballa de la imatge de la Verge, assenyalada per una petita llum, justament.

L'any 1931, a la habitació número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ratificat a les urnes el 1931.

El 22 de juliol de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil, el rector de la parròquia va fugir emportant-se la imatge de la verge. La volia salvar dels milicians i de la crema indiscriminada d'objectes religiosos que alguns d'ells estaven fent.

La imatge va acabar a Suïssa on va estar amagada fins el 1941, any en què va retornar a la vall.