CINQUÈ DIUMNGE DE QUARESMA

(Jn 12,20-33)

En aquell temps, entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren:

«Senyor, voldríem veure Jesús».

Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. Ell respongué:

«Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. Ara em sento contorbat. Què he de dir? Pare, salva'm d'aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! Pare, glorifica el teu nom».

Aleshores una veu va dir del cel estant:

«Ja l'he glorificat i encara el glorificaré».

Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D'altres replicaven:

«Un àngel li ha parlat».

Jesús els digué:

«Aquesta veu no s'adreçava a mi, sinó a vosaltres. Ara arriba la condemna d'aquest món, ara el príncep d'aquest món serà llançat a fora. I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. Deia això indicant de quina manera havia de morir».