SANTA MARIA,( MIRIAM, MIREIA, MARIONA, ONA)

Mara en altre idiomes, castellà: María; francès: Marie, anglès: Mary; italià: Maria

Maria (arameu מרים Mariam ) és el nom de la mare de Jesús.

Era un nom conegut ja a l'Antic Testament: Ho duia la germana de Moisès i Aaró. En hebreu es pronunciava Miryam i va derivar a Mariam en arameu, la llengua que es parlava Israel en temps de Crist. Durant molts anys els tres noms, Moisès, Aaró. i Míriam no es posaven perquè eren tractats amb summe respecte, però l'actitud va canviar amb el temps i van ser utilitzats com a senyera d'esperança per l'era messiànica.

Encara que en l'Edat Mitjana se li va buscar significats més piadosos que exactes, sota els actuals descobriments arqueològics, Maria significa "Enaltida".

Maria és així mateix coneguda com "Estrella dels Mars" (Stella Maris). Aquest nom procedeix de la interpretació d'un passatge de l'Antic Testament, primer llibre dels Reis, 18:41-45 .

L'evangeli de Lluc és el que més dades ens dóna sobre Maria, al desenvolupar amb més detall els temes de la infància de Jesús: la Anunciació, la Visita a Isabel, el Naixement de Jesús, la Presentació de Jesús en el Temple i la pèrdua de Jesús en el temple. En l'evangeli segons sant Joan, Jesús fa el seu primer miracle a comanda de ella, a Caná. I, en la creu, es lliurada com mare a sant Joan mateix.

També l’esmenta el Llibre dels Fets dels Apòstols com a membre destacat de la comunitat cristiana primitiva.

No se sap amb certesa qui eren els seus pares, però la Tradició de l'Església Catòlica ens ha donat els noms de Joaquim i Anna, presos del Protoevangeli de Jaume, un dels evangelis apòcrifs que s'ha pres com referència per a moltes dades piadosos sobre la vida de la Mare de Déu. Sabem que en el moment de la concepció de Jesús, Maria era promesa de Josep de Natzareth. Segons la tradició jueva d'aquell moment, els joves barons es esposaven entre els divuit i vint-i-quatre anys, i les dones a partir dels dotze anys, data en la qual ja eren considerades donzelles. El matrimoni jueu tenia dos moments, esposori i matrimoni pròpiament dit: el primer era celebrat en la casa de la núvia i encara que era un compromís molt més seriós que ser només nuvis, no hi havia encara vida en comú. Aquesta etapa durava un any i desprès venia la segona part, el matrimoni. Al casar-se, el nuvi duia solemnement a la núvia des de la casa dels seus pares a la d´ell. La presència de Maria en els relats bíblics comença quan nomes esta promesa amb Josep i se li apareix el Arcàngel Gabriel (Lluc en 1:26 al 28)
"I al sisè mes, l'àngel Gabriel va ser enviat per Déu a una ciutat de Galilea cridada Natzareth, a una verge esposada amb un home que es cridava José, dels descendents de David; i el nom de la verge era Maria. I entrant l'àngel, li va dir: Salvi, ompli de gràcia! (Gràcia Plena) El Senyor està amb tu; beneïda ets tu entre les dones."
Després d’acceptar l’elecció de Déu, Maria, ja embarassada, visita a la seva cosina Isabel, ja que l'àngel Gabriel li havia anunciat que també ella, encara que ja anciana, estava encinta, senyal que per a Déu no hi ha impossibles. Aquesta visita suposa per a Maria fer un llarg viatge: des de Nazareth a la ciutat de Judà, (l'actual Eim Karem a sis quilòmetres i mig a l'oest de Jerusalem). A l'arribar Maria, els evangelis narren que el nen que tenia Isabel en el seu ventre (Joan el Baptista) )va donar un salt d'alegria i va fer que la mare, Isabel, reconegués a Maria com la "Mare del seu Senyor" i la lloa. Maria respon a Isabel amb un cant ara conegut com "Magnificat" i inspirat en diversos salms i passatges del Antic Testament que sens dubte Maria coneixia molt bé.

Com Jesús és una de les persones divines de la Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant), Maria és també anomenada 'Mare de Déu'.