LA NOVEL·LA DE CHARLES DICKENS

La Cançó de Nadal (A Christmas Carol en anglès) es una novel·la escrita per Charles Dickens el 1843.

El relat va tenir un gran èxit des del moment de la seva publicació i ha estat adaptat a diversos mitjans.

La novel·la ens parla del Ebenezer Scrooge, un vell avar que té esclavitzat el seu treballador, un jove pobre i de bon cor.

Una nit de Nadal Scrooge rep la visita de tres fantasmes:

El fantasma del passat, que el porta a la seva infància, perquè recordi el que va sentir llavors.

El fantasma del present, que l'apropa a casa del seu treballador, on malgrat la pobresa i que hi ha un nen malalt, regna l'amor i l'esperit familiar.

El fantasma del futur, que el porta a presenciar la seva mort, sol.

Il·luminat per les visions, Scrooge decideix canviar de caràcter, ajuda la família del trebllador i recupera amb aixó l'esperit del Nadal.

La història és una crítica a les relacions socials sorgides de la revolució industrial. Apareixen alguns dels temes recurrents en Dickens, com la infància pobra i treballadora, que reapareixerà a Our Mutual Friend o l'avarícia, present a Oliver Twist. La crítica a les condicions de vida del nou capitalisme està present a tota la seva obra.

Scrooge sembla ser una barreja de les teories de Thomas Malthus amb l'estereotip del jueu avar, ampliant un personatge menor aparegut a Els papers del Club Pickwick, Gabriel Grub. El classisme de Scrooge i la seva manca d'amor a la seva vida l'han portat a ser addicte al treball i insensible als altres. El retrocés a la seva infància que ens mostra el fantasma del passat, explica part de la seva personalitat (era típic del realisme i més endavant del naturalisme incloure aquest llegat familiar com a justificació de la conducta present).

La novel·la va ajudar a tipificar els bons sentiments associats al Nadal, plasmat en múltiples obres posteriors, entre les quals destaca la pel·lícula Que bonic que és viure.

La por a la mort com a motiu de canvi (amb avisos sobrenaturals inclosos) és un motiu recurrent ja des de l'Edat Mitjana i propi de la literatura religiosa, on Déu insta a expiar els pecats per evitar la condemnació eterna.

El fet d'usar fantasmes ve de l'interès per l'espiritisme de finals de segle XIX i per influència de la literatura gòtica.