SI ET DIUS ELOY, FELICITATS

Va néixer pels volts de l’any 590 a Chatelac, a prop de Limoges. 

Els seus pares pertanyien a una família anglorromana establerta a les Gàl·lies. 

Essent encara un nen, va entrar d’aprenent en una orfebreria de Limoges. De seguida van veure tots que havia nascut per a ser orfebre (joier). Per consell del seu mestre se’n va anar a París, on va conèixer el tresorer del rei Clotari II, que buscava un orfebre que fes al rei un tron tal com ell mateix l’havia dissenyat. El tresorer va lliurar a Eloi una gran quantitat d’or i pedres precioses, perquè el tron fos molt ric i artístic i l’artesà no hagués de limitar-se per falta de materials. 

Eloi va fer dos trons amb el material que li havien confiat, i el rei va quedar-ne tan satisfet de la seva feina que va arribar a nomenar-lo conseller seu. 

A més de bon orfebre i honrat, Eloi tenia una ànima gran i misericordiosa per als pobres. Tot el que guanyava ho repartia entre ells, i fins i tot arribava a passar gana. 

Era tan gran la fama de bona persona que tenia, que en morir el bisbe tothom va insistir perquè s’ocupés ell dels destins de la diòcesi. Va acceptar-ho, però només amb la condició de seguir tots els passos de la carrera sacerdotal. Des de la seva nova funció de bisbe va continuar fent el bé a tothom. 

Va morir l’1 de desembre de l’any 660 de febre alta.