EL CAGANER

Hi ha una figura característica dels pessebres de Catalunya i el País Valencià: el caganer, un pagès ,vestit, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa i que sol amagar-se en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure.

El primer cop que surt un caganer al pessebre se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, es a dir en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat.

Els caganers però, es van fer populars al segle XIX.

Figures semblans al caganer catalano-valencià les trobem a les illes Canàries i a Múrcia (allà li diue “cagón”). També a Portugal podem trobar “el cagador”.

Quín sentit té posar-lo al pessebre? A part d'una nota d'humor i fins i tot de crítica social, podriem esbrinar que el caganer té sentit simbólic de prosperitat i bona sort: les seves femtes abonen la terra, permeten que produeixi més de cara a l'any vinent.

Actualment trobem caganers que representen individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, bombers o qualsevl altra professió, sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.