REPRESENTACIÓ DE LA VERGE DE GUADALUPE

Personatges:

Juan Diego

Verge de Guadalupe

Fra Juan de Zumárraga - (Bisbe Franciscà)

Oncle Bernardino - (Tio de Juan Diego)

Frare

Frares

GUIÓ:

Escena I - Ciutat de Mèxic - Desembre de 1531

(Juan Diego camina pel turó del Tepeyac. Escolta cants d'ocells)

Juan Diego: (Mirant cap als costats)

D'on ve aquest cant celestial? O serà que estic somiant? Si això és un somni, és el somni més dolç que he tingut.

(Veu una figura embolicada en llum i escolta una suau veu)

Verge de Guadalupe: Juanito, Juan Dieguito. 

(Juan Diego veu la figura de la Verge de Guadalupe)

Verge de Guadalupe: Fill meu, Juan Diego, a qui estimo tendrament, acosta't.

(Juan Diego s'acosta i s'agenolla)

Juan Diego: Senyora, que bella ets!

Verge de Guadalupe: Joan, el més petit dels meus fills. A on vas?

Juan Diego: Senyora, i nena meva, vaig a Tlatelolco, a seguir les coses divines que ensenyen els sacerdots, delegats del nostre senyor. Però ... qui ets tu?

Verge de Guadalupe: Has de saber i entendre, tu el més petit dels meus fills, que jo sóc la sempre Verge Santa Maria, Mare del veritable Déu, mare del Creador que ho ha fet tot, del Senyor del cel i de la terra. Desitjo que em feu aquí un temple, per a mostrar i donar tot el meu amor, compassió, auxili i defensa. Jo sóc la vostra mare i us estimo, a tu, a tots vosaltres, els habitants d'aquesta terra i als altres fills meus que em criden i en mi confien. Al temple que desitjo, sentiré els seus laments, i posaré remei a totes les seves misèries, penes i dolors. Per fer t

realitat aixó, has d'anar al palau del bisbe de Mèxic i li diràs que jo t'envio a manifestar-li el meu desig: que aquí a la plana em faci un temple. Li comptaràs puntualment quant has vist i admirat i el que has sentit... Fill meu el més petit; vés i posa tot el teu esforç. Tingues per segur que ho agrairé i el pagaré perquè et faré feliç.

Juan Diego: Senyora meva, ja vaig a complir el teu mandat, per ara m'acomiado de tu, jo el teu humil servent.

(Juan Diego se'n va de pressa).

Escena II - A la ciutat al Palau del Bisbe

(Juan Diego toca a la porta del Palau del Bisbe. Un frare obre la porta)

Juan Diego: Perdoni vostè, però vinc a veure al Bisbe.

Fraile: De què es tracta?

Juan Diego: Porto un encàrrec que només a l'he de donar.

Fraile: Passa.

(Juan Diego entra a la cambra on hi ha el bisbe. Altres frares l'acompanyen).

Fra Juan de Zumárraga: Digues el que vols.

Juan Diego: Disculpi, Senyor Bisbe, m'envia la Senyora del Cel, la Santa Mare de Déu. Aquest matí jo venia cap a Tlatelolco, a la Santa Casa de Déu, quan vaig veure. de sobte a una senyora que estava de peu i em va dir que m'acostés. Vaig agenollar-me davant d'ella, i em va dir que vingués a veure-ho a dir-li que ella desitja que es construeixi un temple per mostrar en el tot el seu amor i compassió a tots els que hi confien.

Fra Juan de Zumárraga: Una altra vegada vindràs, fill meu i et sentiré més a poc a poc, veuré l'assupte molt des del principi i pensaré en la voluntat i desig amb que has vingut.

Juan Diego: Que trist es posarà la meva nena, perquè no he aconseguit que em facin cas i rebessin el seu missatge.

(Juan Diego surt del palau i camina cap al cim del turó. Allà troba a la Senyora del Cel. En veure-s'agenolla)

Juan Diego: Senyora, la més petites de les meves filles, nena meva, vaig anar a on em vas enviar a fer el vostre encàrrec, encara que amb dificultat vaig entrar a on seu el prelat, el vaig veure. i vaig exposar el teu missatge, així com em vas dir; em va rebre benignament i em va sentir amb atenció, però quan em va respondre, va semblar que no em va creure. Vaig comprendre perfectament en la manera que em va respondre, que pensa que és potser invenció meva que Tu vols que aquí et facin un temple i que potser no és d'ordre teva, per la qual cosa, et prego, Senyora i Nena meva, que li facis l'encàrreg a algun dels principals, conegut, respectat i que porti el teu missatge perquè li creuràn. Mira que jo sóc un homenet, sóc un cordill, sóc una escala de taules, sóc cua, sóc fulla, sóc gent menuda, i Tu, Nena meva , la més petita de les meves filles, Senyora, m'envies a un lloc en el que no es fien de mi.

Verge de Guadalupe: Escolta, fill meu el més petit, tingues entès que són molts els meus servidors i missatgers, als quals puc encarregar que portin el meu missatge i facin la meva voluntat, però és del tot necessari que tu mateix sol·licitis i ajudis i que amb la teva mediació es compleixi la meva voluntat. Molt et prego, fill meu el més petit, i amb rigor et demanaré, que una altra vegada vagis demà a veure el bisbe. Dóna-li part en el meu nom i fes-li saber del tot la meva voluntat, que ha de posar per obra el temple que li demano.

Juan Diego: Llavors aniré una altra vegada a veure al Bisbe.

(Juan Diego surt rumb al palau del bisbe)

Escena III - A la ciutat al Palau del Bisbe

(Juan Diego aquesta davant del Bisbe)

Juan Diego: Tata Bisbe, sóc aquí una altra vegada per tornar a repetir el missatge, ja que la vaig tornar a veure la meva Senyora en el turó, i em va demanar que tornés amb vostè amb la mateixa suplica. Ella em va dir que ha de posar fil a l'agulla amb el temple que li sol·licita.

Fra Juan de Zumárraga: Juan Diego, és molt bell això que em demanes, però realment no crec que hagi succeït, potser el vas somiar... hauries de portar-me algun senyal meravellosa per creure que és cert, i que la Senyora del Cel de veritat et enviament amb mi. Ara vés, i torna només quan em portis aquest senyal que et demano.

(Juan Diego surt)

Escena IV - A la barraca del Tio Bernardino

(L'oncle de Juan Diego aquesta malalt al llit. Juan Diego aquesta al seu costat)

Juan Diego: Què tens tata, que et veus tan pàl · lid?

Oncle Bernandino: Em sento molt malament Juan, necessito que vagis a la capital i portis a un sacerdot per confessar-... sento que em moro.

Juan Diego: Vaig immediatament, no trigo a complir el teu desig.

(Juan Diego surt corrent de la barraca tractant d'evitar el lloc on se li havia aparegut la Verge)

Juan Diego: (pensant) Tant de bo que la Senyora del Cel no m'aturi, el meu tata està molt malament i necessito arribar ràpid a la capital.

(La Verge surt a trobar)

Verge de Guadalupe: Escolta i tingues entès, fill meu el més petit, que és res el que t'espanta i afligeix, no es torbi el teu cor, no temis aquesta malaltia, ni cap altra malaltia i angoixa. No estic jo aquí que sóc la teva Mare? No estàs sota la meva ombra? No sóc jo la teva salut? No estàs per ventura a la meva falda? Què més has de necessitar? No et fa pena ni et inquieti altra cosa, no et afligeixi la malaltia del teu oncle, que no morirà ara d'ella: estigues segur que ja està curat.

Juan Diego: Senyora i nena meva, envieu-m'hi ara la prova que el Bisbe em demana.

Verge de Guadalupe: Puja, fill meu el més petit, al cim del turó, allà on em vas veure i et vaig donar ordres, trobaràs que hi ha diferents flors; talla-les i fes un ram. De seguida baixes i m'ho portes.

(Juan Diego s'agenolla)

Juan Diego: Així ho faré, senyora i nena meva.

(Joan surt corrent cap al cim del cel a recollir les flors)

Juan Diego: Oh, quantes roses tan boniques! En aquesta època de fred no haurien de ser aquí ... i menys entre tantes pedres. Les recolliré, les posaré a la meva tilma i las portaré a la meva Senyora.

(Juan Diego recull les roses i se les emporta a la Verge)

Juan Diego: Aquí porto nena, les flors que em vas demanar.

Verge de Guadalupe: Fill meu el més petit, aquesta diversitat de roses és la prova i senyal que portaràs al bisbe. Li diràs en el meu nom que vegi en ella la meva voluntat i que ell ha de complir: Tu ets el meu ambaixador, molt digne de confiança. Rigorosament t'ordeno que només davant el bisbe despleguis la teva manta i descobreixis el que portes. Comptaràs bé tot; diràs que et vaig enviar al cim a tallar flors perquè puguis induir el prelat a que et doni la seva ajuda, per tal que es faci i s'erigeixi el temple que he demanat.

Juan Diego: Me'n vaig ja a portar al tata bisbe el teu encàrrec.

(Joan es va al palau del Bisbe)

Escena IV - En el Palau del Bisbe

Fra Juan de Zumárraga: Una altra vegada aquí estimat fill?. Portes potser la prova que et vaig demanar sobre la teva Senyora?

Juan Diego: Senyor, vaig fer el que em vas ordenar, que anés a dir a la meva Estimada, la Senyora del Cel, Santa Maria, preciosa Mare de Déu, que li demanaves una senyal per poder creure que li has de fer el temple on ella et demana, i a més li vaig dir que jo t'havia donat la meva paraula de portar-te algun senyal i prova, com em vas encarregar, de la seva voluntat.

Fra Juan de Zumárraga: I que et va dir?

Juan Diego: Va acceptar el teu encàrrec i va acollir benignament el que demanes, algun senyal i prova perquè es compleixi la seva voluntat. Avui molt aviat em va enviar que una altra vegada et vingués a veure, li vaig demanar el senyal perquè em creguessis, segons m'havia dit que me la donaria, i de seguida ho va complir: em va despatxar al cim del turó, on abans jo l'havia vist, a que anés a tallar diverses roses de Castella. Ella em va dir què te les havia de lliurar, i així ho faig, perquè en elles vegis el senyal que demanes i compleixis la seva voluntat, i també per mostrar la veritat de la meva paraula i del meu missatge.

Fra Juan de Zumárraga: I quina és aquesta prova que la Senyora del Cel m'envia?

(Juan desenvolupa la seva tilma i cauen a terra totes les diferents roses, i en la seva tilma apareix la imatge de la Verge de Guadalupe)

Fra Joan de Zummarraga: Miracle! La Verge de Guadalupe!

Frares: Aquesta és una obra de Déu que ha parlat a través de la seva mare, La nostra Santa Mare de Déu.

(El bisbe i tots els presents s'agenollen en veure la imatge de la Mare de Déu de Guadalupe a la tilma de Juan Diego)

Fra Joan de Zummarraga: (plorant) Perdó Senyora Meva per no haver acceptat abans tu mandat. El teu desig serà complert, i edificarem teu santuari perquè tot el poble veneri el teu Sagrada Imatge, i beneïu el nostre poble pels segles dels segles.

Fi

Autor: Escrit per Antonio Valeriano. Basat en el text Nahuatl del Segle XVI anomenat Nican Mopohua.