COATLALLOPE - GUADALUPE

Parlar sobre la trobada dels descobridors espanyols amb els asteques és apassionant. Un dels elements que va propiciar l'agemanament va ser el religiós i, en aquest tema, la Verge Maria va jugar un gran paper. 

Maria es va aparèixer en el Tepeyac, Mèxic, a sant Joan Diego el dimarts 12 de desembre de 1531, tot just deu anys després de la conquesta de Mèxic. 

La mare de Jesús vol donar a conèixer l'evangeli als seus fills nadius del nou continent i per "mostrar i donar" tot el seu "amor i compassió, auxili i defensa, ja que jo sóc la vostra piadosa mare" (segons diu a san Juan Diego en nahualt, el seu propi idioma).

Com a prova de la seva visita la Verge va fer que en aquell lloc apareguessin roses de Castella i que la seva imatge es quedés permanentment en la tilma de la seva humil missatger.

Durant quatre dies la Mare de Déu s'havia comunicat amb el Juan Diego. En identificar-se, Maria va usar la paraula "Coatlallope", un substantiu compost format per "coatl" és a dir, serp, la preposició "a" i "llope", aixafar, és a dir, es va definir com "la que xafa la serp".  El vocable náhualtl va sonar als oïdes dels frares espanyols com l'extremeny "Guadalupe", relacionant el prodigi del Tepeyac amb la  advocació que els conqueridors coneixien i veneraven a la Basílica construïda per Alfonso XI en 1340. A Espanya existien dues advocacions a la Verge de Guadalupe, en Càceres i a La Gomera. No obstant això la Guadalupe Mexicana és original. 

La Verge es va comunicar de manera que la entenguessin tant els indis com els espanyols!.

Maria Coatlallope va triar com missatger a un pobre indi, sant Juan Diego però demanant-li que vagi al bisbe, el franciscà Fra Joan De Zumárraga. D'aquesta manera la Verge ensenya que s'ha de sotmetre a l'autoritat legítima que Jesús va establir en l'Església. Uneix a dos diferents, els fa entrar en relació, dialogar i reconèixer tots dos la veracitat d'un fet. Ve a reconèixer però sense enfrontar.

Quatre-cents anys van haver de passar perquè la cultura occidental reconegués admirada que la imatge impresa sobre el ayate indígena era un veritable còdex mexicà, un missatge del cel carregat de símbols.

Helen Behrens, una antropòloga nord-americana va descobrir el 1945 el que els ulls dels indis havien "llegit" en la pintura de la "Mare del veritable Déu per qui es viu" aquell desembre de 1531.