EL DIMONI ESCUAT

Allà sota una penya

n'és nat un Jesuset,

pobret, pobret,

que n'és fill d'una Verge

i està mig mort de fred,

pobret, pobret,

i està mig mort de fred.

El bon Josep li deia:

«Jesús, que esteu fredet,

pobret, pobret.»

La Verge en responia:

«Per falta d'abriguet,

pobret, pobret,

per falta d'abriguet.»

Pastors hi arribaven

allà, a la mitja nit,

cric, cric, cric, cric,

veient que tots hi anaven

del gran fins al més xic,

cric, cric, cric, cric,

del gran fins al més xic.

Ja en toquen les flautetes,

flautetes i violins,

clarins, clarins,

violins i violes,

baixons i tamborins,

clarins, clarins,

baixos i tamborins.

Comencen d'alegrar-se

tot saltant i ballant,

galant, galant,

danse i contradanses

per alegrar l'Infant.

Galant, galant,

per alegrar l'Infant.

Sant Josep que s'estava

allà tot amagat,

cric, crac, cric, crac,

al veure que ballaven

també s'hi és posat,

cric, crac, cric, crac,

també s'hi és posat.

A prop d’allí passava

un dimoni escuat,

patrip, patrap;

sentint tanta gatzara,

a dins se n’és ficat,

patrip, patrap

a dins se n’és ficat.

Els pastorets en veure’l

s’hi tiren al damunt,

patim ,patum

i tantes n’hi mesuren

que el deixen mig difunt.

La llenya d’En Banyeta

ha estat oli en un llum,

ferum,ferum,

ja hi ha només el rastre

de sofre, foc i fum,

ferum, ferum,

de sofre, foc i fum.