TOTS SOM SANTS ENS DIU EL PAPA

La homilia de Benet XVI amb motiu de la solemnitat de Tots Sants,  ens fa pensar coses ben interessants:

1) Diu que la infelicitat consisteix en viure lluny de Déu. Per això, felicitat i santedat es converteixen en sinònims.
2) Els sants no són un petit estol d'elegits, sinó una multitud sense número, cap a la qual la litúrgia d'avui ens exhorta a aixecar la mirada. «En aquesta multitud no només estan representats els sants oficialment reconeguts, sinó els batejats de totes les èpoques i nacions, que han intentat complir amb amor i fidelitat la voluntat divina».
3)  Què ens aporten els sants? «El lluminós exemple dels sants desperta en nosaltres el gran desig de ser com ells, feliços de viure amb Déu, en la seva Llum, en la gran família dels amics de Déu. Ser sant significa viure en la proximitat de Déu, viure en la seva família, i aquesta és la vocació de tots nosaltres, confirmada amb vigor pel Concili Vaticà II ».
4)  «Però, com podem convertir-nos en sants, amics de Déu? A aquesta pregunta es pot respondre, abans que res, amb un enunciat negatiu: per ser sants no cal realitzar accions i obres extraordinàries, ni posseir carismes excepcionals.Després ve la resposta positiva: cal abans de res escoltar Jesús i després seguir-lo, sense descoratjar-se davant les dificultats ».
5) Per què és interessant conèixer les vides dels sants? «L'experiència de l'Església demostra que tota forma de santedat, si bé segueix camins diferents, sempre passa pel camí de la creu, el camí de la renúncia a si mateix. Les biografies dels sants descriuen a homes i dones que, sent dòcils als designis divins, van afrontar de vegades proves i sofriments inenarrables, persecucions i martiris ».