ELS DARRERS ANYS D'EN GAUDÍ

El 1910 sembla ser que Gaudí vivia el moment de màxima fama i renom, arribant a cridar l'atenció dels americans, que li van encarregar un hotel a Nova York. 

Es va fer una exposició promoguda per Eusebi Güell sobre l'obra de Gaudí al Grand Palais de París, entre abril i juny de 1910 i part dels plànols i fotografies que s'hi van exposar es van portar un any més tard al I Salón de Arquitectura, a Madrid. S'encarrega parcialment d'un projecte per aixecar a Vic un monument a Jaume Balmes, que no s'arriba a realitzar. S'acaben les obres de la Pedrera i les obres dels Jardins Artigas.

El 1911 va patir les febres de Malta i va marxar una temporada a Puigcerdà, on empitjorà i, creient que li arribava l'hora, va fer testament.

A partir d'aquest any es va produir un gran canvi a la vida de Gaudí, propiciat per diverses perdues:

A l'any 1912 va morir la seva neboda, Rosa Egea.

El 1914 el seu fidel col·laborador, Francesc Berenguer, també morí.

S'enfrontà judicialment a la famiília Milà per qüestions d'honoraris professionals. 

Va veure com s'interrompien definitivament les obres de la Colònia Güell, i del Park Güell que ha fracassat en el seu vessant econòmic. 

Igualment va ser despatxat de la direcció d'obres de la Catedral de Palma de Mallorca abans d'acabar-les perquè la gent considerava que la seva feina era com una traició a l'estil original de la Catedral. 

Fins el dia de la seva mort es dedicà exclusivament a treballar a la Sagrada Família, i el 1925 s'hi traslladà a viure.

El 1915 la continuitat de les obres de la Sagrada Família va perillar per culpa d'una greu crisi econòmica.

1916 Fa un estudi sobre la possibilitat de crear tombes dintre de la Sagrada Família. Mor el seu amic, el bisbe Torras i Bages. 

1917 Es dissenya la Façana de la Passió, incloent-hi un monument al Bisbe Torres i Bages.

1918 Mor a la seva residència del Park Güell, Eusebi Güell i Bacigalupi, comte Güell, que havia estat el seu gran mecenes. Aquest any es data un croquis per a un monument a Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya, a Castellterçol.

1920 Le Corbusier visita a Barcelona les obres de la Sagrada Família, que qualifica d'obra mestra.

1923 Realitza uns estudis per a la capella Calvet a Torelló. Es realitzen els models de la nau i del sostre de la Sagrada Família.

1924 Gaudí és detingut l'11 de setembre, festa nacional catalana, en assistir a l'església dels Sants Just i Pastor a la missa en record dels patriotes catalans i negar-se a parlar en castellà a la policia.

1925 Es trasllada a viure dins del recinte de la Sagrada Família per seguir les obres més de prop. S'acaben el campanar de la torre de Sant Bernabé de la Sagrada Família i la façana del Naixement.

Són fets tristos que el van afectar però que no li restaren energia per veure com creixia la seva obra més gran, la Sagrada Família. El seu tarannà però es va resistir: Gaudí va esdevenir un home que es conformava amb poc i vestia d'una manera poc arreglada. No buscava el contacte amb els periodistes i fugia de les càmeres, per aquest motiu se n'han conservat poques imatges de l'arquitecte.

Gaudí va morir als 74 anys d'edat (10 juny 1926), però de no ser pel tramvia potser hauria viscut molts més anys ja que el seu pare visqué fins els 93 anys conservant tota la seva energia.

El dia que va tenir l'accident ningú no el va reconèixer. El dia 7 de juny va ser envestit per un tramvia a l'encreuament dels carrers de Bailén i Gran Via, i els taxistes es van negar a portar-lo a l'hospital perquè pensaven que era un pobre (més tard la guàrdia urbana va multar-los per no atendre un ferit).

Mitja Barcelona es va vestir de dol per retre el darrer homenatge a un home que, encara que poca gent l'havia conegut, s'havia tornat molt popular. El seu cos va ser enterrat a la cripta de l'obra en la qual va treballar durant 43 anys de la seva vida, la Sagrada Família.