LA PRIMERA ERMITA DEL TIBIDABO

Abans que passessin dos mesos del lliurament dels terrenys a Don Bosco, quedava al cim un senyal ben clara del seu destí a glòria del Cor de Jesús: una primera ermita, que es va començar a construir el 30 de maig de 1886. Es va fer sobre el punt més alt de la muntanya . un mes més tard, el 3 de juliol, dissabte, es va beneir i al dia següent, diumenge, es van celebrar-hi dues misses.

L'ermita avui dia está adosada al temple. És una construcció de planta quadrada de poc més de dos metres de costat, amb una imatge del Sagrat Cor sobre un altar de metre i mig de llarg.

Els materials van ser pujats sobre albardes, ja que en aquelles dates cap carretera arribava al cim. Conserva el nom i la fotografia del traginer, Joaquín Piquet, que va morir als 83 anys el 1951. Tenia 18 quan es va aixecar l'ermita. Sembla que els paletes van passar diverses nits d'aquell mes de juny al ras per allargar la seva jornada de treball intens al llarg d'un mes.

Durant molts anys una làpida feia constar. "Va ser costejada per la caritativa dama barcelonina, la serventa de Déu senyora Dorotea de Chopitea”

Aquesta humil construcció, feta amb tota urgència va ser una mena de prese de possesió a la cimera, oferta al Sagrat Cor de Jesús .

Aquella ermita va ser punt de parada i descans per als excursionistes que arribaven fins al cim.

Verdaguer es fa ressò d'aquesta presència en uns versos dedicats a la Verge de Vallvidrera:

...Del Tibidabo en l’altura us somriu el Sagrat Cor com al veure-la tan pura somriu l’estrella la flor.

...Sota una ombrívola branca del Tibidabo soliu com una coloma blanca Vos, Maria, heu fet el niu.

Aviat es va afegir un moviment popular: un dia determinat, precisament el dilluns de Pentecosta, va començar una romeria, que pel fet de recollir al llarg del camí diverses flors silvestres es va anomenar immediatament la Romeria del Ram.

El seu encert va quedar patent perquè el gest ha tingut continuïtat fins avui, sense que patís interrupció en els anys de la persecució religiosa que van ser 1937 i 1938, si no un grup compacte, sí almenys com excursionistes, van passar diverses parelles a deixar també la seva tradicional obsequi d'un mall de flors silvestres. La Romeria del Ram seguia viva malgrat tot.