ARA QUE L'ANY S'ACABA

ARA QUE L’ANY S’ACABA

  Invoco els dies clars, ara que sé

que me’n desposseeix el temps.

No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.

La font degota lenta i m’acompassa

la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera

m’adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants de cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

(Miquel Martí i Pol)