SANT ANDREU

El darrer dia de novembre celebrem la festa de santa Andreu.
Sant Andreu (Betsaida, Galilea, s. I aC - Patres, Peloponès, c. 38) fou primer un deixeble de Joan el Baptista i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est i é venerat com a sant a tota la cristiandat.

Originari de Betsaida, era fill d'un pescador anomenat Jonàs, però vivia a Cafarnaüm on treballava amb el seu germà Simó, conegut posteriorment com Pere.

Va ser deixeble de sant Joan Baptista. Quanaquest va batejar a Jesús, Andreu va exclamar

- Heus aquí l'anyell de Déu!

I va decidir seguir a Jesucrist, sent el primer apòstol a ser cridat.

Segons Orígenes, Andreu va predicar a Grècia, al Mar Negre, a la regió d'Escítia i al Caucas. Va ser el primer bisbe de Bizanci, un càrrec que finalment es convertiria en el patriarcat de Constantinoble. Per això, és considerat el cap de l'Església Ortodoxa, com Pere ho és de l'Església Catòlica Romana.

La tradició conta que Sant Andreu va ser crucificat en una creu en forma de "X" (crux decussata), sense claus, sinó amarrat, on va estar predicant dos dies. Les seves restes es trobaven a Patres, des d'on van ser traslladades a Constantinoble.

Els croats van prendre Constantinoble al segle XIII; poc després, les relíquies van ser robades i traslladades a diversos llocs, entre ells la catedral d'Amalfi, Itàlia, o a la població de Saint Andrew a Escòcia. El seu cap va ser traslladat a Roma el 1462 i va ser col·locat a la Basílica de Sant Pere. El papa Pau VI, com a gest ecumènic, el va retornar a l'Església Ortodoxa el 1964.

Sant Andreu és patró de Rússia, Romania, Escòcia i de la ciutat de Pica a Xile. Patró també de Sant Andreu del Palomar, la seva festa (30 de novembre) se celebra amb xocolatades i cercaviles de gegants.

A partir de finals de l'Edat Mitjana, a Andreu se'l reconeix per la creu en forma d'aspa que prendrà el seu nom: Creu de Sant Andreu. Aquesta crucifixió és “parella” a la del seu germà, Sant Pere. Caravaggio, malgrat això, el representa en una creu llatina, al contrari que Rubens, que sí ho fa en la pròpia d'aspa.

Altres episodis de la seva passió (arrest, flagel·lació, crucifixió, descens de la creu...) també han estat representats, així com de la seva vocació en la qual se li representa amb xarxa de pescador, gairebé sempre amb el seu germà Pere.