OBRA DE GAUDÍ

Gaudí i Güell en una visita a la Colonia Güell (1910)

A finals del segle XIX, la industria tèxtil va enriquir Barcelona. Als nous rics els agradava estar voltats d'artistes, intelectuals i famosos, i la burgesia gaudia d'un gran prestigi. 

Aquest va ser un bon "caldo de cultiu" per al jove arquitecte, que veié com s'obrien davant seu nombroses portes per tal de realitzar els seus projectes. 

De totes maneres, el Gaudí més presumit i famós, no va renunciar  mai al contacte amb les classes obreres menys afavorides, de les quals ell provenia. Així el primer gran projecte que va realitzar va ser l'allotjament dels treballadors d'una fàbrica, la Cooperativa Mataronense. Gaudí va concebre un projecte que havia d'aportar una millor qualitat de vida als treballadors, però era massa avançat d'idees i tan sols se'n va construir una nau de la fàbrica i un quiosc. Això va desenganyar a Gaudí, no obstant,  la presentació d'aquest mateix projecte a l'Exposició Universal de París de 1878 li va suposar l'inici de la fama. Allà també hi presentà una vitrina per exposar guants de confecció del comerç d'Esteve Comella i gràcies a aquest fet va conèixer a qui seria un dels seus millors amics i mecenes de les seves obres, Eusebi Güell.

Eusebi Güell era fill de Joan Güell, un home que s'havia enriquit a Cuba i que després va invertir en la industria catalana. Eusebi havia nascut al 1846. La seva mare Francesca Bacigalupi, prodecia de la noblesa genovesa i també tenia industries a Barcelona. Eusebi també es va dedicar als negocis, creant noves empreses als sectors més innovadors del moment. Igualment va estudiar dret, economia i ciències aplicades. Associat amb Ferran Alsina va iniciar a Santa Coloma de Cervelló la Colònia Güell. Posteriorment (al 1901) va fundar la Companyia General d'Asfalts i Portland, Asland. Al 1871 es va casar amb Isabel López Bru, filla del Marqués de Comillas i va esdevenir conseller de les empreses de la familia de la seva dona. També va intervenir a política (va ser regidor de Barcelona al 1875, Diputat Provincial al 78 i Senador del Regne) i en amplis sectors relacionats amb la cultura (presidint i mantenint els Jocs Florals de 1900 i va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi).

Gracies a la seva amistat i el mecenatge que va mantenir amb Antoni Gaudí, el seu cognom és conegut internacionalmente: Colonia Güell, Palau Güell, Parc Güell, Celler Güell...

Un dels projectes de Gaudí, que no es va arribar a construir mai, va ser el pavelló de caça d'en Eusebi Güell. 

Després de l'exposició va decorar la Farmàcia Gibert i col·laborà amb l'arquitecte Martorell en diversos encàrrecs.

La seva relació amb l'arquitecte Martorell li va permetre encarregar-se de la direcció de la que seria l'obra de la vida, la Sagrada Família. Els inicis d'aquesta obra van ser dirigits per Frances de Paula del Villar, antic professor de Gaudí, que es va oferir voluntari per realitzar les idees de Josep Bocabella, fundador de l'"Asociación de Devotos de San José". Martorell formava part de la junta del Temple i va dicutir amb del Villar sobre els materials que s'haurien d'utilitzar per fer els pilars i sense arribar a un acord, del Villar dimití. Bocabella va oferir el lloc a Martorell el qual, a causa de la situació, va refusar l'oferta i proposà el seu jove ajudant, Gaudí, que va ser acceptat immediatament.

El 1883 Gaudí va prendre oficialment la direcció de l'obra a la qual va dedicar 43 anys de la seva vida.

El mateix any va rebre l'encàrreg de Manuel Vicens per construir una casa, al carrer de Sant Gervasi, actualment de les Carolines, on l'ús de la ceràmica no preocupava i els detalls que recorden les plantes de la zona es deixen veure per tot l'edifici. També se li va encomanar la construcció de la caseta "El Capricho" a Comillas, per al cunyat del Marquès de Comillas.

Algunes de les següents obres que va fer van ser el Palau Güell i el Palau Episcopal d'Astorga. 

Al primer, situat al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, el senyor Güell confià totalment en les idees agosarades i innovadores de Gaudí i va quedar definitivament meravellat per la genialitat del seu amic. 

El segon va ser un encàrreeg d'un altre amic seu, el Bisbe Grau, que li demanà que reconstruís el Palau Episcopal que es va incendiar. Gaudí, entusiamsmat, li va demanar fotografies i llibres per tal de conèixer millor la zona i ajustar-se a les característiques del lloc.

Uns clients d'Eusebi Güell van aprofitar la presència de Gaudí a Astorga per demanar-li que construís una casa a una cèntrica plaça de Lleó. La construcció, que sovint rebia crítiques per semblar poc estable, té aspecte monumental y medieval, i reb el nom de "Casa Botines".

Mentre s'encarregava dels palaus, va fer també el pavelló de la companyia Transatlàntica de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i va rebre un altre encàrreg relacionat amb l'Església, el col·legi de les Teresianes.

El 1898 es va iniciar la construcció de l'església de la Colònia Güell amb la col·locació de la primera pedra, tot i que finalment només se'n va construir la cripta. Aquesta obra destaca per la seva originalitat constructiva i pel mètode que Gaudí va utilitzar per projectar-la: la maqueta polifunicular, que consisteix en una sèrie de cordills i petits sacs amb pesos proporcionals a les càrregues que hauran d'aguantar els arcs.