L'ARBRE DE NADAL I SANT BONIFACI

Sant Bonifaci (675-754) era un bisbe anglès que va marxar a la Germania al segle VIII (concretament a Hesse), per a predicar la fe cristiana. 

Després d'un dur període de predicació de l'Evangeli, amb cert èxit, Bonifacio va tornar a Roma per entrevistar-se amb el papa Gregori II (715-731). 

Al seu retorn a Alemanya, en el Nadal de l'any 723, es va sentir dolgut en comprovar que els alemanys havien tornat a la seva antiga idolatria i es preparaven per celebrar el solstici d'hivern sacrificant a un home jove en el sagrat roure d'Odín.

Molt enfadat, el bisbe Bonifaci va prendre una destral i es va atrevir a tallar el roure sagrat. 

Tot això està documentat històricament. 

La resta del relat pertany a la llegenda que explica com, en el primer cop de la destral, una forta ràfega de vent va derrocar a l'instant l'arbre. 

El poble sorprès, va reconèixer amb temor la mà de Déu en aquest esdeveniment i va preguntar humilment a Bonifaci com havien de celebrar el Nadal. 

El Bisbe, continua la llegenda, es va fixar en un petit avet que miraculosament estava intacte costat de les restes i branques trencades del roure caigut. Ho va veure com a símbol perenne de l'amor perenne de Déu, i el va adornar amb pomes (que simbolitzaven les temptacions) i espelmes (que representaven la llum de Crist que ve a il·luminar el món).

Com coneixia el costum popular de guarnir les cases amb plantes de fulla perenne a l'hivern, va demanar a tots que portessin a casa un avet. 

Aquest arbre representa la pau i simbolitza també la immortalitat (pel color verd). La seva forma triangular, amb el seu cim apuntant cap amunt, senyala el cel, com tractant de portar-nos amb Déu.