BREU HISTÒRIA DE LA XOCOLATA

Als calendaris d’Advent s’amaga una xocolatina a sota de cada finestreta. Això ja ho sabem, però lo que potser no tenim gaire clar es que la xocolata és un invent de l’església.

Sí, em pots dir que la xocolata es va originar a Mèxic, probablement el 1500 aC. i que l’església ni tan sols existia aleshores, però aquella beguda que els olmeques consumien, el cacau, no era ben bé la xocolata que avui coneixem. Els asteques (segles XI a XVI), a més de consumir la xocolata com a beguda freda pròpia de classes altes, utilitzaven el cacau com a moneda i ho associaven amb Xochiquetzal, la deessa de la fertilitat. 

Cristòfor Colom, assabentat del gran valor que atribuïen al cacau en  va portar alguns grans als Reis Catòlics, però ningú no va saber què fer-ne i van ser oblidats.

Allà, a la Nova Espanya, unes monges es van establir als estats mexicans de Chiapas, Tabasco i Oaxaca. Principals productors de cacau. Aquestes monges van tastar la beguda que fabricaven els asteques amb el cacau i van quedar sorpreses per la seva textura i la seva fàcil preparació. Però la beguda era amarga, així que les monges d'Oaxaca van pesar en afegir-li sucre i  de crear una beguda dolça, tal com la coneixem actualment, amb cacau, sucre de canya i canyella. La xocolata va tenir gran èxit i de seguida va ser difosa per Espanya i després per la resta d'Europa.

Uns frares establerts a Mèxic van enviar al port de Barcelona un carregament de cacau juntament amb la fórmula per a la seva elaboració. Va ser traslladat fins al Monestir de Piedra, on els frares van començar a preparar i consumir xocolata, especialment en els períodes d'abstinència. Va obtenir gran popularitat, ja que l'Església va considerar que el seu consum no trencava el dejuni, i va passar a ser la beguda preferida durant la quaresma, pel seu valor nutritiu.

El seu alt preu ho va convertir en la beguda oficial dels reis i la cort espanyola. A principis del segle XVII, les infantes espanyoles van introduir aquest costum a França, especialment després de les noces de Maria Teresa d'Àustria amb Lluís XIV. D'aquesta manera es va estendre el seu consum per Europa i es va convertir en signe de distinció i elegància.

Seduïdes o temptades per aquest fruit, les grans nacions europees van decidir tenir les seves plantacions de cacau per a assegurar-se'n l'aprovisionament. Els francesos ho van fer a Martinica i Madagascar; els belgues al Congo; els anglesos a l'Índia oriental; els alemanys a Camerun; els holandesos a Ceilan i els portuguesos a Brasil.

El 1828, Conrad J. van Houten va patentar un mètode per a extreure el greix dels grans de cacau i obtenir cacau en pols i grassa de cacau. Gràcies a això va ser possible fabricar les modernes rajoles de xocolata.

Daniel Peter, un pastisser suís va entrar en el negoci de la xocolata del seu sogre. El 1867 va començar a experimentar amb la llet com a ingredient. Va dur el seu nou producte, xocolata amb llet, al mercat el 1875. Va ser assistit en el procés de llevar el contingut d'aigua de la llet per prevenir la floridura per un veí, un fabricant d'aliments per a nadons: Henri Nestlé.

El 1879 altre suís, Rodolphe Lindt, va desenvolupar un altre procés que va permetre donar a la xocolata, que fins a aquesta data tenia un sabor àcid i una teixidura sorrenca, el delicat sabor i la fina teixidura que ara coneixem.

Suchard, Lindt i Daniel Peter