LLEGENDA APÒCRIFA DE SANT ANDREU

Els Evangelis apòcrifs son textos als que la Iglesia no ha donat cononicitat per que moltes vegades reflecteixen relats de tipus fantàstic i força allunyats del esperit cristià. Un cas clar és el text apòcrif “Fets d'Andreu”, a on s'explica que l'Apòstol Sant Maties fou enviat a predicar entre uns caníbals, que l'apresaren per menjar-se'l, i que Sant Andreu va anar a alliberar-lo.

Sant Andreu i alguns deixebles seus s'embarquen en una petita nau conduïda per tres persones (que resulten ser Jesús de Natzaret i dos àngels disfressats de pescadors) i arriben miraculosament a les portes de la ciutat on Sant Maties està recluït. Quan són a dins, ningú els captura i arriben a la presó, allí Andreu resa a Déu i els guàrdies de les cel·les cauen fulminats. Aleshores alliberen Maties i els altres presoners.

Mentrestant, els soldats de la ciutat van a la presó a agafar presoners per repartir-los al poble com a menjar però es troben la presó buida. Llavors agafen els cossos dels guàrdies morts i els duen a la plaça principal del poble. Quan ja tenen els ganivets a les mans per trossejar els cadàvers, Sant Andreu els torna les mans de pedra. Aleshores tot el poble enfurismat linxa Sant Andreu durant dos dies pels carrers de la població i a la nit el deixen tancat a la masmorra.

Durant la nit, de la boca d'una estàtua de marbre de la cel·la d'Andreu comença a brollar aigua en grans quantitats fins que tota la població queda inundada així com s'apareix l'arcàngel Sant Miquel i crea una muralla de foc al voltant de la ciutat per a que ningú es pogués escapar. D'aquesta manera van morint tots els ancians, dones i nens de la ciutat.

Quan els supervivents demanen perdó a Andreu aquest atura la plaga de l'aigua i del foc i ressuscita tots els que havien mort. Aleshores tota la població es converteix al cristianisme i construeix una església.