LA INTERVENCIÓ DE DON BOSCO

Ve d'aquí: http://religiolluismillet.blogspot.com/2011/11/el-tibidabo.html 


El 30 gener de 1876 dotze cavallers van comprar en comú e indivisible dues finques al senyor Cristóbal Obiols i Ampreciós. Les finques estan situades "a la cúspide del Tibidabo" i tenen una extensió global de 26.930 metres quadrats "juntament amb una caseta, avui dia derruïda, dins d'aquesta peça de terra, vinya i bosc.

Deu anys després visitava Barcelona Dom Joan Bosco amb una estada de quatre setmanes des del 8 d'abril al 6 de maig de 1886. Venia a consolidar les Escoles Professionals de Sarrià, fundades dos anys abans, i a aconseguir ajudes per al Temple del Sagrat Cor de Jesús que, per encàrrec del Papa, estava construint a Roma al costat de l'actual estació Termini.

Aquesta notícia va suggerir als dotze cavallers que havia arribat el moment de complir el seu compromís de reservar el cim del Tibidabo per al culte cristià (no a la pura diversió, ni cap secta, com sembla que s'havia intentat). 

Aquell sacerdot amb fama de sant, que afrontava la responsabilitat d'una construcció a Roma, bé podria, ajudat pels seus fills, els salesians, dur a terme alguna cosa semblant a Barcelona.

Per aquest motiu, el 5 de maig de 1886, a la tarda, quan Don Bosco anava agrair a la Mare de Déu de la Mercè-representada en pedra sobre la porta de la Cripta- els béns reportats amb la seva visita, va rebre dels propietaris un pergamí que deia:

 "Per perpetuar el record de la vostra visita a aquesta ciutat, s'han reunit aquests senyors, i de comú acord han determinat cedir la propietat del Tibidabo, per tal que al cim del mateix, que amenaça esdevenir un planter de irreligió, s'aixequi un santuari al Sagrat Cor de Jesús per mantenir ferm i indestructible la religió que amb tant zel i exemple ens heu predicat i que és noble herència dels nostres pares ".

Don Bosco va respondre commogut:

"Em trobo tot confús per la inesperada i nova prova que em doneu del vostre sentiment religiós i de la vostra pietat. Us ho agraeixo, i sapigueu que en aquests moments sou instruments de la Divina Providència perquè compliu els seus inescrutables designis. 

Quan vaig sortir de Torí, pensava per als meu interior: "Ara està gairebé acabada l'església del Sagrat Cor de Jesús a Roma; cal que estudiï una altra empresa per honorar i propagar aquesta salutífera devoció. I una veu interior em tranquil.litzava pensant que aquí podria satisfer el meu desig, era una veu que em repetia: Tibi dabo! ¡Tibi dabo! (Et donaré, et donaré). 

Sí, senyors, sou els instruments de la divina Providència, amb la vostra ajuda ben aviat s'aixecarà en aquesta muntanya un majestuós santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús, en el qual tots podran apropar-se als Sants Sagraments i serà un perpetu record de la vostra caritat i del vostre afecte a la religió catòlica de la que tantes i tan belles proves heu donat ".

Vols saber més?