LA LLEGENDA SE SANT VALENTÍ

Diu la llegenda que Valentín va ser un d'aquests màrtirs dels primers segles del cristianisme, quan no existia a Roma llibertat religiosa.

Diuen que era capellà i com a tal casava a les parelles que l'hi demanaven, fins i tot als soldats. Aquest detall el va portar a la il·legalitat ja que els soldats romans havien d'estar lliures de càrregues familiars, així que no es casaven mentre durava el seu servei.

Valentí més havia de tenir una bona dosi de carisma ja que la seva fama es va estendre per la ciutat de tal manera que fins Claudi II en aquell temps emperador, va voler conèixer-lo.

I Valentín va ser, amb la idea d'anunciar l'Evangeli a l'emperador.

I ho va fer.

I gairebé el convenç, però no. Els seus consellers i membres de la Cort van fer que el Cèsar entrés en raó. Així, Valentín va ser capturat per contravenir la llei, jutjat i sentenciat al martiri.

La llegenda continua dient que, estant a la presó, el seu carceller es va burlar d'ell, dient-li que el seu Crist no valia per a res però que es faria cristià si guaria la seva filla en nom del seu Déu. La seva filla, Julia, era cega de naixement.

Valentí va accedir i el seu carceller va portar a la Julia a la presó. Valentí va invocar a Déu i va guarir a la noia. El carceller es va convertir i la parella es va enamorar.

Però aquest amor va quedar interromput per la mort de Valentín abans de morir, usant la seva pròpia sang com a tinta, va deixar a Julia una nota: "T'estimo".