CELEBRACIÓ A ANDALUSIA

Província d'Almeria

El Dijous Gras se celebra al municipi d'Almeria de Benahadux. La protagonista del dia és la gastronomia, que se celebra a la falda de la serra, en el paratge de "La partala". 

És a més fixat com dia de festa local. 

Aquesta celebració també es porta a terme en municipis veïns com Petxina, Rioja, Gádor, Laujar de Andarax i Santa Fe de Mondújar. 

Al municipi de Abla, als contraforts est de Sierra Nevada, és tradicional menjar al paratge de Montagón, mentre que els veïns de Abrucena solen pujar l'àrea recreativa de Las Rozas.

Província de Còrdova

El Dijous Gras al poble de Puente Genil, Còrdova celebra el començament de la Quaresma. Aquest acte es realitza a les corporacions de les figures bíbliques que desfilen durant la Setmana Santa. 

La primera corporació que va realitzar aquesta celebració van ser les autoritats judaiques La Judea, a finals del segle XIX, en anys posteriors es van anar sumant a poc a poc la resta de les corporacions, fins arribar al dia d'avui on al voltant d'una taula se sentin els germans de corporació i convidats, per celebrar el Dijous Gras, l'inici de la Quaresma Pontana. 

El Dijous Gras és l'avantsala de la particular manera d'entendre la Setmana Santa a Puente Genil, és el dia en què en les Casernes (lloc de trobada i convivència entre els "germans" de corporació) col·loquen el seu particular calendari de quaresma. Aquest calendari, que tindrà un paper principal en cada caserna marcarà el transcurs de la Quaresma i al costat del ell es viuran els moments més emotius de la Quaresma pontana. El nostre calendari no és altre, que la figura de la "vella cuaresmera", que com el seu propi nom indica, és la representació d'una dona gran que va carregada d'aliments per a la quaresma (bacallà, verdura, etc.) De la qual pengen 7 potes que s'aniran traient en un ritual marcat per l'emoció i les "caserna" (cants a dues veus que s'intercanvien entre els germans de la caserna). Cada pota correspon al nom de cada Diumenge de Quaresma del calendari litúrgic (encara que aquí se celebri cada dissabte), primera pota de pujada de carnaval, temptacions de Jesús, Transfiguració de Senyor, El Diable Mut, Pa i Peixos, Diumenge de Passió i coincidint l'última amb el Dissabte de Rams, ja immersos en plena Setmana Santa. 

Cada dissabte de quaresma, la corporació fa la "pujada" al calvari (on hi ha la imatge del nostre Pare Jesús Nazareno a qui tots anomenen "el Terrible", perquè és "l'amo de 'toas' les càrregues") cap a les 10 de la nit, precedits dels romans amb bengales i amb música d'aquesta corporación. Aquesta pujada es fa a Puente Genil des del segle XVIII quan era costum que un grup de frares fes la pujada penitencial cada diumenge de quaresma. Allà, entre "uvitas" (vi de la terra), i caserna, s'entonen els Misereres. A continuació, cada corporació inicia la "baixada" cap a la caserna per fer el sopar de germanor, on posteriorment li serà pres la pota a la "vella cuaresmera". Aquest honor recaurà sempre en algun "germà" que per alguna circumstància sigui mereixedor. Aquest ritual es fa generalment amb un discurs, tot això entre sagetes caserna, vi i tocs de tambor, i sobretot sota el constant remor d '"una Uvita, germà". 

Província de Sevilla

El Dijous Gras marca l'inici del Carnaval de Fuentes d'Andalusia. Es celebra amb un dinar al camp en la qual no sol faltar el "ajustat" i el "margalló", dolços elaborats a base de mantega de porc. És Fuentes d'Andalusia l'únic poble de la província que va mantenir la celebració del Carnestoltes de manera ininterrompuda fins a l'actualitat.