EL BOU I L'ASE

En un bell estable de la estepes vivien junts un bou i un ase. Mentre el ruc fluixejava gairebé tot el dia i es limitava a transportar molt de tant en tant al seu amo, el bou vivia jornades esgotadores d'esforç: llaurava la terra, portava en el seu llom pesades càrregues i fins havia d'ajudar a treure l'aigua de una sínia.

Una tarda va arribar molt cansat a l'estable, va menjar una abundant ració de palla, va beure aigua suficient i va començar a quedar-se dormit quan de sobte es va sobresaltar.

- Què et passa? -Li va preguntar el ruc.

-Acabo de recordar que demà he de llevar molt d'hora, ja que he de ajudar a llaurar el gran terreny que hi ha passant la llacuna, i ja no aguanto la fatiga-va respondre el bou.

-No et preocupis, jo t'ensenyo com pots quedar lliure d'aquest treball - va dir l'ase.

- Com?

-És molt fàcil. Demà, quan el patró vingui per tu comença a caminar només sobre tres potes. L'amo creurà que tens ferida la quarta i et deixarà descansar tot el dia -va explicar l'hàbil ase.

Aquella nit el bou no va aconseguir agafar el son pensant què fer l'endemà. Així va veure ocultar la lluna i sortir el sol. Si ja de per si estava cansat, ara tenia encara menys energies.

El gall va cantar i el patró dels animals es va acostar a l'estable per despertar al bou. Seguint els mals consells del burro, quan aquest es va incorporar va fer com que coixejava. El propietari de l'estable el va veure amb deteniment i li va dir:

-Mmm ... crec que has estat treballant de més aquestes setmanes i faré venir al veterinari perquè et revisi aquesta pota. Però el terreny que hi ha passant la llacuna no pot quedar-se sense llaurar … Ja tinc la solució! En aquesta ocasió seràs tu qui m'ajudi-va dir mirant al ruc.

Espantat per la perspectiva de treballar tot un dia l'ase va fer un bram que es va sentir molt lluny i quan va recuperar la compostura es va dirigir a l'amo:

-Patró, patró, el bou no està malalt de la pota, jo li vaig aconsellar que mentís per no anar a treballar -li va explicar.

- ¿De manera que li vas estar donant mals consells perquè sigui igual de fluix que tu? - Va comentar l'amo i es va quedar pensant una llarga estona. Tots dos animals esperaven temorosos la decisió del seu amo fins que aquest finalment va parlar.

-Bé, els dos podrien merèixer una bona pallissa per mentir. Però he pres una altra decisió. Tu, bou, t'has esforçat més del que pots i mereixes un descans. I tu, ruc, necessites fer alguna cosa per canviar de vida. Així que mentre el bou pren unes vacances m'ajudaràs a llaurar la terra-va comentar.

- ¿I quan acabin les vacances? -Van qüestionar els animals a cor.

-Llavors cada dia anirem els tres a llaurar per conèixer junts l'alegria de l'esforç (i també la del descans).