EVANGELI DEL SETÈ DIUMENGE DEL TEMPS ORDINARI

Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. 

Va córrer la veu que era a casa, i s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. 

Ell els anunciava la paraula. 

Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on Ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític: 

«Fill, et són perdonats els pecats». 

Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven:

 «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?».

A l'instant, Jesús s'adonà que pensaven així i els digué:

 «Per què penseu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: ‘Et són perdonats els pecats’, o bé dir-li: ‘Aixeca't, pren la llitera i camina’? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra». 

Llavors diu al paralític: 

«T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa». 

Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. 

Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien: 

«No havíem vist mai res de semblant».