UNA ANÉCDOTA DE LA MARE DE DON BOSCO

Joan Bosco, volia ser sacerdot. Ja havia acabat els seus estudis secundaris.

El rector pensava que si ell es feia capellà no podria ajudar a la seva mare i va decidir parlar amb ella perquè li digués a Joan que estudies una altra cosa.

Margarida, després de parlar amb el rector, va dir al seu fill:

"El rector ha vingut a visitar-me i m'ha dit que vols fer-te cura ... és veritat això?".

Joan li respon:

"Sí, mare i crec que no tindràs res en contra".

"Jo només vull que examinis bé el pas que donaràs i després segueixis la teva vocació sense preocupar-te de ningú més. El més important és la salvació de l'ànima. El bon rector volia que jo et dissuadis de aquesta idea en vista de l'ajuda que podries prestar-me el dia de demà. Però jo et dic: en aquestes coses jo no entro, Déu està primer de tot. No et preocupis per mi. Jo de tu no vull res: no espero res de tu. Recorda-ho bé: he nascut pobre i he viscut sempre pobre. Vull morir en la pobresa. I et repeteixo: si tu resolguéssis fer-te sacerdot del clergat secular i per desgràcia arribessis a ser ric, mai trepitjaria casa teva. No ho oblidis! ".