EL PORQUET DE SANT ANTONI

A Sant Antoni se li representa sempre acompanyat d'un porc. El perquè és el porc i no un altre animal és una qüestió que té moltes possibles respostes.

La veritat és que el porc és considerat impur per algunes creences, (doncs se li relaciona amb la brutícia i el pecat) així que una possibilitat és que representa el triomf de Sant Antón sobre impuresa identificada en ell. D'altra banda el porc és un animal tabú en moltes religions, associat a la imatge del dimoni. Satanàs podia adoptar la forma de porc negre o senglar, lance, derrotat i sotmès per les obres dels homes justos. Amb aquestes connotacions és posat als peus del Sant, recordant els episodis de les temptacions a les que es veiés sotmès al desert. En la teologia cristiana, col·locar animals als peus de les figures venia a significar que havien aconseguit la perfecció i la benaurança en dominar les forces de la natura i la matèria. Tal és l'exemple que veiem a la Mare de Déu, aixafant amb el seu peu el cap de la serp.

Una altra, més infantil ens mostra la llegenda que el Sant va curar miraculosament de la ceguesa a les cries d'una javelina i aquesta, en agraïment, va acompanyar la resta dels seus dies.

Una tercera resposta és que era el porc la principal font d'aliment a la qual recorrien els frares antonians en els seus hospitals per als malalts. Era característica d'aquests animals el que visquessin en llibertat i fossin alimentats pels veïns.

Cap al segle XII i causa d'aquest tipus de manifestacions, el porc es considerava un animal relacionat amb Sant Antón. 

D'altra banda, durant tota l'edat mitjana es va mantenir el costum de tenir porcs mantinguts per tota la comunitat, per servir de suport solidari a hospitals i gents pobres de la vila. Aquests animals eren marcats i deixats en llibertat perquè vagaran per tot el poble i fossin alimentats pels seus habitants. Els frares antonians penjaven dels seus colls unes campanetes per distingir-los. Aquests animals van ser posats sota l'advocació de Sant Antoni perquè els protegís.

També era costum encendre fogueres en portes de cases i granges per espantar els esperits que pretenien danyar als animals domèstics. Segurament d'aquest sincronisme de Porc-Dimoni, animals comunitaris i fogueres paganes es van forjar les tradicions de Sant Antoni Abat.

Però també cal treure a col·lació la idea cristiana d'adaptar les antigues tradicions a les noves creences.

En moltes cultures el porc i la figura del porquerol estan present en la mitologia.

Eumeu, porquerol de l'heroi Ulisses és qui li roman fidel i qui li reconeix. 

Per als celtes, Tristà és el porquerol del rei Marc de Cornualla. Aquesta figura dóna testimoni d'una funció notable: el porquerol no és l'encarregat d'una tasca servil, sinó que, per contra, és un funcionari real responsable de tasques privilegiades i estimades. 

En un sentit similar hi ha un text gal·lès de l'edat mitjana en què es presenta a Merlín acompanyat per diversos porquets, i es diu que aquests animals van arribar a ser els confidents de l'endeví

En la cultura celta un sant acompanyat per un porc s'aproxima més a una gran figura iniciàtica i inspirada per la divinitat que a un pària.