EL CISTELL

Un ancià vivia a les muntanyes amb el seu nét.

Cada matí s'asseia a la cuina molt a prop de la finestra per llegir la seva vella Bíblia.

El seu nét intentava emular-lo, però no aconseguia molt, un dia li va dir l'avi:

-Avi, jo intento llegir la Bíblia, però no l'entenc i el poc que entenc se m'oblida aviat. Què té de bo llegir la Bíblia?

L'avi va deixar de tirar carbó a la cuina i va dir:

-Agafa el cistell del carbó, veu el riu, omple'l d'aigua i porta'l.

El jove va anar al riu, va ompir el cistell d'aigua i va tornar, però quan arribo a casa el cistell estava buit.

L'avi li va dir:

- Hauràs de venir més lleuger perquè arribi ple.

El noi va partir de nou al riu. Va tornar novament amb el cistell buit.

Després d'anar diverses vegades, li va dir l'avi:

-Això és impossible i tot seguit va agafar una galleda.

L'avi li va dir que no volia que li portés aigua en una galleda, sinó en el cistell.

El jove no volia contrariar l'avi, però sabia que mai podria portar el cistell ple d'aigua.

Va tornar al riu, va omplir el cistell i va tornar a casa amb ell buit.

-Avi, ho sento, però és inútil. El que m'has demanat és impossible.

- Esteu segur? -Va dir l'avi-Fixa't bé en el cistell, què veus?

El jove va mirar el cistell i va caure en el compte que aquest estava net.

- Ja entenc avi! llegir la Bíblia em canviarà per dins.

- Això és, estimat meu, la Paraula de Déu ens va transformant a poc a poc i ens fa semblar més el seu Fill.