CURIOSITATS SOBRE VAN THUAN

Sabies que Xavier Van Thaun va estar tretze anys a la presó per l'únic crim de ser sacerdot, obeir i ser fidel al Papa?

Quant va ser nomenat Bisbe de Saigon, el govern del Vietnam va prendre com una ofensa i immediatament es va ordenar el seu arrest, encara que no tenien proves de que hagués comès cap delicte més que el de servir i predicar.

No li van permetre endur-se res.

Saps com aconseguir celebrar l'Eucaristia?

La comunitat catòlica no va trigar a reaccionar i per calmar una mica les aigües, van permetre a Van Thuan escriure un missatge en un paper. Al final del missatge, deia:

"Si us plau, necessito una mica de vi, com a medicina per al mal de panxa".

Els fidels van entendre molt bé el que volia i li van enviar una ampolla petita de vi amb l'etiqueta "Medicina per al mal de panxa". Entre la roba amagar algunes hòsties. El paquet va arribar a la presó i el policia que el revisava preguntar estranyat:

"Li fa mal l'estómac? Doncs aquí li manen la seva medicina".

Sabies que celebrava la Missa amb tres gotes de vi i una gota d'aigua en el palmell de la mà?

"No podia expressar la meva alegria en saber que ja podia celebrar missa. Cada dia vaig poder agenollar davant la creu amb Jesús i beure amb ell el seu calze. Cada dia, en recitar la consagració, vaig confirmar amb tot el cor i amb tota la meva ànima un nou pacte etern entre Jesús i jo, a través de la seva sang barrejada amb la meva ".

Poc després del seu arrest, el van portar al nord del Vietnam en vaixell amb altres mil 500 presoners. A dos quarts de la nit, celebrava la Missa al llit comú que compartia amb altres cinc presos. De genolls, amb els grillons a les mans i als peus, una mica encorbat i repetint les paraules de memòria, consagrava i repartia la comunió als que l'envoltaven.

Saps que va estar nou anys en aïllament total?

Vivia tancat entre quatre parets de ciment sense finestres. De vegades la policia encenia un potent focus i el deixava així dies i dies, després ho deixava apagat durant setmanes, com a forma de tortura mental. Passava les hores caminant d'un costat a un altre per la petitíssima cel · la. Només tenia un petit forat per respirar a la part baixa del mur. Quan plovia s'omplia d'aigua i feia entrar tot tipus d'insectes que li picaven i mossegaven perquè no li quedaven forces per impedir-ho.

Saps com es va fer una cadena i una creu?

Va passar quatre anys més treballant en les muntanyes que envoltaven la presó. Un dia va demanar un filferro de la tanca elèctrica que els acorralava i, ajudat per altres presoners, va tallar el filferro en petits trossos, el va embrancar i va formar una petita cadena. Un altre guàrdia li va permetre quedar-se amb un trosset de fusta en forma de creu presa de la llenya que ell mateix havia tallat. Cadena i creu penjar al voltant del seu coll fins a la seva mort.

Saps què era el que més estranyava als seus carcellers?

Que malgrat tot això, Javier Van Thuan, presoner des d'agost de 1975 fins l'any 1988, no va saber guardar rancor. Durant i temps de la seva condemna, va aconseguir nombroses conversions de guàrdies i de presoners companys seus. Pregonar i va viure el camí del perdó fins al final. Un dia, un dels guàrdies de la presó li va preguntar:

"És veritat que vostè ens estima? Nosaltres li hem tingut tancat tants anys i vostè ens estima? No m'ho crec. Quan quedi en llibertat, segur que enviarà als seus fidels a cremar les nostres cases ia colpejar als nostres familiars".

Li va respondre:

"Sí, és clar que els estimo, encara que matin, perquè Jesús m'ha ensenyat a estimar a tots, també als enemics. I si no ho faig, no sóc digne de portar el nom de cristià".