L'ORDRE DE LA MERCÈ

Ramon de Penyafort, jurista de fama i confessor de Nolasco, rubrica:

"No pot estar més clara i palesa la voluntat divina".

El rei Jaume I, coneixedor i entusiasta admirador dels plans de redempció de Nolasc, presta la seva decisiva ajuda a la fundació i organització de la ordre religiosa de la Mercè.

A la catedral de Barcelona, davant el bisbe Berenguer de Palou, a l'any 1218, Pere Nolasc i els seus companys emeten els tres vots religiosos, (castedat, pobresa i obediència) afegint el quart, peculiar i distintiu dels mercedaris: quedar-se com ostatges pels captius, si fos necessari.

S'inicia així un bon grup de redemptors, màrtirs i missioners, que arriba fins al segle XXI. Com eminents mercedaris podem esmentar a Sant Ramon Nonat , Sant Serapi, Sant Pere Ermengol, Santa Maria de Cervelló, i un bon munt d'intel·lectuals: teòlegs. filòsofs, dramaturgs, místics. Aquí esmentem a Francisco de Zumel, Saavedra, Tirso de Molina, Serafín Freitas, i fra Juan Falconi, Amb l'escola mística mercedària, exuberant i original com cap altra.

També hi ha branques femenines: monges mercedàries de clausura, mercedàries missioneres, germanes mercedàries de la caritat, mercedàries del Santíssim Sagrament, etc ...