SANT PERE NOLASC: INTRODUCCIÓ

Sant Pere Nolasc

(† 1258):

Finals del segle XII. El brutal egocentrisme dels senyors feudals és una flama incendiària. Uns senyors baten les seves espases amb altres. I els més poderosos s'enfronten amb els propis monarques en interminables i sagnants lluites.

Els gremis estaven constituïts per homes lliures, dedicats a la indústria i al comerç. Amos dels diners, influïen decisivament.

El poble baix, la víctima de sempre, estava entre els dos focs: el monarca i l'organització gremial, d'una banda, el feudalisme, de l'altra, La misèria era sorprenent. L'esclavitud, humiliant. Per això va ser matèria aptísima, en qualsevol moment, per a una revolució. Tingués o no matís religiós. Que ho diguin sino els albigesos, explotadors meravellosos de la fam del poble, injustament subjugat per la sòrdida avarícia i l'espasa capritxosa.

Amb tot - i potser per això mateix -, estem en l'edat de la Cavalleria. Els paladins de la justícia, l'idealisme, del venerable respecte a l'humil i l'oprimit. Els cavallers, en l'Edat Mitjana, són la fruita més genuïna del temps. Els braus lleons, alletats pel cristianisme, furiosos davant l'opressió. Procedien de qualsevol de les categories socials. Sense distinció.

El nostre cavaller és "un piadós mercader". Pertany, doncs, a la classe gremial. Comerciant, no a l'estil dels moderns comerciants d'avui. Eren, alhora, valents soldats. El trobem a Barcelona i València, ja a principis del segle XIII. Genet sobre una ànima gegant. Disposat a desfer el major greuge de llavors: l'esclavitud dels captius. La brillant estrella de la seva Dulcinea divina l'encoratja i il·lumina al errant caminar.