COM ERA DON BOSCO

Joan Bosco va néixer el 1815 a "I Becchi", un mas a 20 Km de Torí, en el si d'una família camperola humil, en temps difícils.

La duresa de la vida treu el cap aviat a la llar del petit Joan, orfe abans dels 3 anys. Les immenses dificultats per poder estudiar no el van desanimar mai, al contrari, es va proposar arribar a ser pare per a tants joves sense família, mestre per als que no temien accés al saber.

Va viure en un segle de grans transformacions socials: la unificació de la nació italiana, l'època de preindustrialització al Piemont i Itàlia. 
Va morir el 1888, havent dedicat tota la seva vida als joves més abandonats, pels quals crea oratoris festius i diaris, internats i escoles d'arts i oficis per nois (avui Escoles de Formació Professional).

La seva mare, Mamà Margarida, va ser una dona de poques lletres però que tenia una gran fe cristiana i que va saber educar els seus fills, barrejant la bondat i l'amor amb la fermesa i l'austeritat. D'ella Don Bosco va aprendre a compaginar el treball i l'alegria, la raó, la religió i l'amor. Tot això ben lluny de la màxima imperant en aquell moment: "la lletra amb sang entra".

Don Bosco va intuir des de molt jove que per guanyar-se el cor dels joves era necessari acostar-s'hi, interessar-se per les seves coses, "estimar el que ells estimen", per això es va esforçar a convertir els seus col·legis, cases les anomenava ell, en una família , on es fomenten relacions de confiança, on hi ha també una autoritat que actua des de la raó i el diàleg.

"Valdocco", bressol de l'obra salesiana era com: 
"una casa que acull, escola que prepara per a la vida, parròquia que evangelitza i pati on trobar-se a gust amb els amics".

En un ambient així, no estranya que gairebé al final de la seva vida escrivís:

"Fa prop de 40 anys que treballo amb la joventut i no recordo haver imposat càstig de cap classe, i amb l'ajuda de Déu he aconseguit no només el que els alumnes complissin el seu deure, sinó que fessin senzillament el que jo desitjava, i això d'aquells mateixos nens que no donaven cap esperança de feliç èxit. "

Sempre va creure més en el premi que en el càstig, així va escriure: és premi o càstig tot el que es fer passar per tal: "la lloança quan es obra bé i la correcció en els descuits, constitueixen de per si premi o càstig".

Havia après a l'escola de Sant Francesc de Sales, el Sant de la bondat (d'ell prenem el nom de salesians) que "es cacen més mosques amb una gota de mel que amb un barril de vinagre".

Els mitjans o recursos educatius que més va utilitzar van ser la música instrumental i coral, els passejos i excursions, l'esport, el teatre infantil. El teatre va tenir gran importància a l'Oratori, Don Bosco li va assignar tres caps: divertir, instruir i formar.