A + B - C
En 1871 va ingressar a la secció de estudiants Pau Perrone. Tenia onze anys. Era curt d'ànim, i, com no coneixia a cap, estava sempre solet i intentava consolar contemplant com jugaven els altres durant l'esbarjo.
Un matí, després de la santa missa, esmorzava tot sol, recolzat, com acostumava, contra una columna del pòrtic. Va veure sortir de l'església a un sacerdot a qui van envoltar de seguida molts nois, que corrien cap a ell de tot arreu.
Els saludava somrient i els feia mil preguntes. Tenia una paraula per a tots.
- Qui serà?, Va pensar Perrone per seu interior. Es va acostar i li va sentir com explicava a un altre nouvingut el a + b-c.
- Si vols ser amic de Don Bosco, procura ser a, més b, menys c. Saps què significa? Jo t'ho diré: tots han de ser a, és a dir alegres; més b, és a dir, més bons; menys c, és a dir, menys dolents (en italià c = cattivi). Aquesta és la recepta per ser amics de Don Bosco.
Perrone va pensar:
- ¿Serà aquest Don Bosco?.
Però no va tenir temps de dir res, perquè Don Bosco es va tornar a ell amb afecte i li va preguntar:
- Qui ets, amic? Com et dius? Quan has arribat?
-Jo em dic Perrone, sóc de Valperga i he arribat aquí fa tres dies.
- Vols ser amic de Don Bosco tu també?
- És clar que sí, però no sé qui és Don Bosco.
Davant la seva ingènua resposta, tots els companys van deixar anar el riure i li repetien pel cap baix, punxant, que Don Bosco era el sacerdot que li parlava. Llavors es va treure la gorra, i obrint el cor a la confiança, es podria dir que gairebé a la alegria, va dir que desitjava molt arribar a ser amic de Don Bosco i que, des que va sortir del seu poble, no desitjava altra cosa, és més, que l'hi havia recomanat el rector amb l'encàrrec de saludar-de la seva part.
- Molt bé, -va replicar Don Bosco- m'alegra el que em dius, ara saps ja qui és Don Bosco?
- Don Bosco és vostè.
- Saps el que desitja Don Bosco seus fills?
- Que siguem tots a, més b, menys c...
- Molt bé, ha conclòs Don Bosco. Si així ho fas, serem bons amics tots dos.
Memòries Biogràfiques, X pàg. 930-931
0 comentarios:
Publicar un comentario