PERE NOLASC? O'NOLASCH, NOLASCO, DE NOLASCO??

Quin és el nom d'aquest cavaller?

Pere Nolasch,

O'Nolasch,

Nolasco,

De Nolasco.

La seva aparença, entre humil i senyorial, no diu ben clarament si és barceloní, o si corre sang irlandesa per les seves venes. Més aviat, amb els seus gestos i els posats finíssims, sembla indicar ser oriünd del baix Llenguadoc. Concretament del poblet Mas Saintes Puelles, entre Carcassona i Tolosa, prop de l'antic Recaudum, en la via de l'Imperi Romà. Per fi, assevera algun historiador, "languedocines i catalans venien a formar llavors un sol poble".

Aquest gentilhome, nascut cap a l'any 1180, privat als 13 anys dels seus pares profundament cristians, es va llançar a la més peremptòria empresa de la època com ho farien un bon cavaller i un hàbil mercader.

La qüestió social més urgent era la captivitat dels sarrïns i, per ella, l'apostasia (negar la pròpia fe).

En el regne de Granada, per exemple, hi havia més de cinc-cents mil individus que, van abraçar forçats l'islamisme. 

I si això passava a la Península, què no passaria fora d'Espanya ... 

A més de la pèrdua de la fe i la moral, la captivitat banyava en llàgrimes i empobria a un percentatge immens de llars. Les penalitats del captiu en masmorres sobrepassaven l'imaginable. Els sarraïns apressaven a gran quantitat de persones i demanaven per ells mots diners de rescat. 

La redempció de captius ja es venia realitzant per ordres i institucions religioses, des de les mateixes ordres de cavalleria fins als trinitaris. Però aquesta redempció no passava de ser cosa accidental. Nolasc va anar més enllà: va començar a fer col·lectes per demanar diners pels rescats i, auqnt no hi havia prou amb els diners, els seus monjos s'oferien a substituir als captius, perdent vida i llibertat, si calia.